FESTA I CULTURA
-
Avui la Ministra de Cultura del Regne d’Espanya ha definit els toros com
“festa i cultura”. A la meva època d’estudiant em van ensenyar que “una
definició...
Fa 21 minuts
El calendari de l’activitat és el següent:
Dissabte, 31 de juliol
De 17 a 18:30 h. Lliurament de les acreditacions a tot el voluntariat inscrit a l’anellament.
De 18:30 a 19 h. Xerrada informativa a les persones participants i a la premsa sobre el procediment a seguir durant l’anellament.
De 19 a 19:30 h. Atenció als mitjans de comunicació i acreditació imprescindible dels mitjans que desitgin cobrir l’esdeveniment. Pavelló de Patinatge de Sant Carles de la Ràpita. L’acreditació dels mitjans de comunicació és imprescindible per assistir a l’esdeveniment.
De 19:30 a 20:30 h. Reunió dels grups de tancament.
Diumenge, 1 d’agost
04 h. Trobada de les persones participants. Desplaçament envers la punta de la Banya cap a la colònia de cria i començament de l’anellament.
06:45 h. Trobada dels mitjans acreditats a l’entrada de les salines de la Trinitat per accedir al punt de l’anellament (coordenades: X: 306056.4, Y: 4495911.2 / UTM 31N).
9 h. Fi de l’activitat. Esmorzar per a les persones participants.
· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades
· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)
· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)
· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques
El projecte inclourà la construcció de dos túnels artificials que permetran minimitzar l’impacte acústic i visual de la carretera en habitatges i de facilitar la permeabilitat viària a costat i costat de la via. El primer túnel se situa a la zona de l’enllaç amb la T-342 a Roquetes, i el segon, es construirà a la zona de Jesús (Granges de Ballester). Dins del projecte es realitzaran alguns ajustaments de traçat per evitar l’afectació a determinats habitatges de Roquetes i també per evitar l’afectació d’un BECIL [el pla les Sitges de Vinallop] situat al terme de Tortosa.
ARTICLES RELACIONATS:
Els cinc equips participants per a la segona fase del concurs d’idees són:
-Brullet-Pineda Arquitectes SLP
-Silvia Barbera, Esteve Bonell, Josep Mª Gil
-CASA Solo Arquitectos SLP
- R. Sanabria & Arquitectes Associats, SLP & Arquitectura Ingenieria Salut, SLP
- Planho Consultores, SLP & Lahoz Lopez Arquitectos, SLP& Juan Herreros Arquitectos, SLP
Es constitueix el Govern Territorial de Salut del Baix EbreImatge: Generalitat de Catalunya
A banda, la consellera Geli també ha assistit a la constitució del Consell Rector del GTS del Baix Ebre, a Tortosa. La creació d’aquests consorcis és un pas més en la descentralització del sistema sanitari català, que té previst formalitzar un total de 37 governs territorials. El Pacte per a la Salut del Baix Ebre es va signar en data 3 de desembre de 2005 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, els municipis d'Aldover, Alfara de Carles, l'Aldea, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Benifallet, Carmarles, Deltebre, Mas de Barberans, el Perelló, Paüls, Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta i el Consell Comarcal del Baix Ebre. El Govern Territorial del Baix Ebre comprèn una població de 83.585habitants (segons població de referència de l'RCA de 2010). Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l'adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut.
El 29 de setembre de 1979 el PSOE renunciava, en un congrés extraordinari, al marxisme. Aquella decisió liderada per Felipe González va ser decisiva per la transició i pel paper i hegemonia del PSOE com a referent de l’esquerra espanyola.
Crec sincerament que Catalunya necessita al PSC, com l’Espanya de la transició necessitava al PSOE. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, “lo catalanisme” té un repte tan important com el que es va produir a Espanya als anys 70-80. El futur de Catalunya depèn de la voluntat, capacitat i habilitat política dels seus representants. No parlo d’unitat, parlo de la capacitat de construir majories socials en torn a un ideal de país, de nació. Com va passar a la transició, no cal unitat. Sí que cal un ampli acord, un “bloc històric” en torn a una idea de poble, de nació, i el seu concepte de futur. A Catalunya, aquest gran acord ha estat el Catalanisme. Un concepte que quasi mai ha significat unitat política, més bé ha estat un repartir-se els papers, acceptant però que el subjecte era Catalunya i el seu encaix (o no) al concepte Espanya, sense renunciar mai a la seva personalitat, a la seva raó de ser. Catalunya com subjecte i objecte de fer política.
El paper assumit pel PSC, dins un PSOE jacobí va ser, era i és difícil. El PSC ha representat, amb encerts i errors, com tots, un ample ventall social del catalanisme polític. La seva ànima catalana sempre ha tingut una flameta encesa. Els Raventós, Obiols, Nadals, i com no Maragalls, sempre han tingut clar que el subjecte i objecte de la seva política era Catalunya, la seva nació.
Ara la sentència del Tribunal Constitucional diu que Catalunya, la nació, no pot ser ni subjecte, ni objecte “jurídic” de fer política. La definició de nació no té validesa jurídica. El preàmbul, i el catalanisme, com anècdota. Tots els que ens sentim catalanistes sabem que aquesta qüestió és innegociable. Seria renunciar a la nostra raó de ser. Si ho acceptàvem no seriem catalanistes, seriem un altra cosa.
Aquesta és la disjuntiva. Les declaracions de Carme Chacón i altres lligats a la direcció del PSOE; l’actitud dels diputats del PSC a Madrid té avui una transcendència molt superior a qualsevol altre moment de la nostra història, llevat la transició. Avui han de decidir quin és el subjecte i l’objecte, la seva raó per fer política. Si la resposta és el PSOE i Espanya, llavors s’entén que el PSC assumeix el paper de quinta columna en el sí de la nació. Una renúncia transcendent de la seva personalitat, de la seva tradició catalanista.
Algú pot pensar que la transició s’acaba, que el mapa “autonòmic” és definitiu, que la sentència del Tribunal Constitucional és el marc “jurídic”, l’únic marc jurídic possible de la política catalana. Catalunya, la nació catalana deixa de ser el subjecte jurídic de la política catalana. Una renúncia sense congrés extraordinari al catalanisme. Una renúncia de facto que ha portat a tots el que l’han practicat a la marginalitat política a Catalunya. Com el PP ( i no només el PP).
Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes. Sàpiguen que el esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme. Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!
Francesc Sancho i Serena
és diputat i alcalde de l’Ampolla.
ARTICLES RELACIONATS:
Alcalde, regidors, autoritats, senyores i senyors,
En primer lloc voldria agrair que m’hagueu concedit l’honor de ser el pregoner de la quinzena Festa del Renaixement, que es suma avui a la dignitat de ser-ne el president d’honor.
Poques persones poden dir que han vist realitzats un dels seus somnis, un somni compartit i que afortunadament fa temps que podem dir que és el de tota una ciutat. Jo tinc està sort, i em permetreu que en presumeixi. Aquest somni, com tothom podeu imaginar és la Festa del Renaixement.
Com ja sabreu, la Festa, com a projecte, va sorgir a conseqüència d'un treball que estava duent a terme com a President del Consell Comarcal del Baix Ebre.
Ho recordo novament per que vull fer esment del paper que hi va tenir els senyor Jesús Massip, amb qui em vaig posar en contacte per tal de dissenyar un escut que representés la nostra comarca. La recerca històrica que va fonamentar aquest treball va posar a les meves mans un petit quadern que, datat l'any 1544, descrivia i enumerava les forces de defensa de la ciutat de Tortosa en època de Carles V.
El referent històric, ric i descriptiu, que oferia aquell document, i la certesa que n'existien molts d'altres, es va configurar com a projecte incipient del que avui coneixem com a Festa del Renaixement.
L'experiència d'altres ciutats europees posava de manifest que la recuperació del passat a través d'activitats lúdiques havia fet possible la promoció econòmica i turística d’altres territoris. Vaig veure clara l’oportunitat per a Tortosa, convençut de la necessitat que teníem d’endegar un projecte ambiciós i de futur.
Per a que una visió com aquella es convertís en una realitat, en la Festa que és avui, calia no només definir un projecte amb objectius clars, sinó un projecte agosarat, ambiciós, que sorgís de la voluntat d’anar més enllà del que la raó i el nostre entorn ens deien que estava al nostre abast.
I així, la Festa va nàixer un plujós més de maig de l'any 1996 amb uns objectius que en van determinar el disseny i que avui continuen essent punt de referència: la creació d'un producte lúdic i cultural de qualitat, basat en un referent històric rigorós, i una oferta d'espectacles gestats i produïts en bona part per la mateixa organització, amb la finalitat de promocionar turística i culturalment la ciutat, com també de reactivar l'economia i l'associacionisme.
Per a fer possible la gran Festa que avui tenim van caldre per part de tots els implicats en el projecte, grans dosis de complicitat, de confiança en el projecte, de treball, d’esforç, de creativitat, de participació, d’amor a la nostra ciutat i al territori i sobre tot d’il·lusió, matèria primera amb la que, no hem cansaré mai de repetir, és construeix la nostra Festa.
Avui toca, i vull, donar les gràcies a totes i a cadascuna de les persones que han fet possible la Festa, agrair a tota la ciutadania que, en definitiva, li va donar legitimitat. Fer una llista dels agraïments m’és impossible, seria interminable però em permetreu que faci una menció a l’Ester Galindo i a la Núria Segarra amb qui vaig compartir especialment treball i il·lusió.
L’equip amb el que varem iniciar la Festa va haver d’enfrontar-se al repte de convèncer que era possible, i ho vam fer a través de l’emoció que provocava la descoberta de la ciutat amb una nova i màgica mirada, que oferia la imatge d'una ciutat poderosa i orgullosa dels seus símbols.
Consolidada la Festa i amb un creixement i un èxit espectacular, podem dir que està al nivell de les més importants d’arreu d’Europa. Però, com en tot projecte que es viu, l’evolució ha de formar part dels objectius. La Festa i el nou equip que avui la du a terme s’enfronten ara a nous reptes.
Cal tenir molta cura, l’èxit no deixa de tenir els seus riscos, cal buscar formules de renovació que mantinguin vives les expectatives de ciutadans i visitants, i que a la vegada, facin viable la necessària sostenibilitat de la Festa.
Imprescindible també, és vetllar per mantenir allò que ha estat primordial en ella: la màgia, la capacitat de captivar des de la autenticitat i el rigor històric, que sempre li han conferit l’estudi de l’època; l’esdevenir singular de la nostra ciutat i de la gent que hi viu; i la divulgació de l’essència dels nostres referents històrics.
Cal no perdre per tant el que dona veracitat i versemblança als nostres actes i cerimònies. No s’ha d’oblidar que la Festa és una recreació històrica no una representació.
La Festa, més enllà de difondre la cultura, ha de ser un instrument per potenciar que la pròpia ciutadania en generi. Ha d’afavorir la participació real, creativa i transformadora, amb l'objectiu de fomentar la presa de consciència i de responsabilitat quant al seu passat, el present i la construcció del seu futur.
Penso, i tinc el convenciment sincer que aquests principis han estat els que han conferit credibilitat a la Festa en el passat, que són la base inequívoca de gran part del seu èxit present, i els que necessàriament l’han de fer perviure en el futur.
Amb la il·lusió intacta d’aquell 31 de maig de 1996, us encoratjo a seguir treballant, a seguir participant, a seguir gaudint i somiant amb la Festa del Renaixement.
Moltes gràcies i bona Festa!
Ramon Cardús Llatse
President d’Honor de la Festa del Renaixement
Bona nit i benvinguts tots a la Tortosa del Renaixement.
A partir d'avui i fins diumenge iniciem un viatge a la història. Prepareu-vos per gaudir de quatre dies intensos en què Tortosa i els tortosins fem una capbussada al nostre passat més esplendorós. Reculem cinc-cents anys per retrobar-nos amb el Renaixement i conèixer una mica millor com eren els nostres avantpassats, aquells que van ser capaços de bastir i deixar-nos com a llegat un patrimoni cultural de primer nivell, com el conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis.
Enguany, la Festa del Renaixement fa 15 anys. I des de la Casa de la Ciutat hem volgut celebrar-ho i abocar-nos-hi en cos i ànima. Aquest any farem la festa encara més gran gràcies a l’esforç de treball i d’imaginació que s’ha fet. El meu reconeixement des d’aquí, en primer lloc, al procurador de la Festa, Jordi Folqué, i al director, Domingo Tomàs, perquè han estat capaços de forjar un equip de persones amb gran capacitat de treball que traspuen il·lusió i engrescament.
L’any 1995 sembla que queda molt prop, però ja fa 15 anys. Avui, hem volgut retre homenatge a una persona que en aquell moment va tenir la visió que Tortosa seria capaç d’organitzar una gran festa de recreació històrica i aconseguir una cosa que algú, en aquells moments, podia pensar una quimera impossible: la implicació de les tortosines i tortosins. Enguany hem volgut nomenar pregoner de la Festa del Renaixement a Ramon Cardús, primer procurador i president d’Honor de la Festa, creador d’una recreació històrico-festiva que avui, quinze edicions després, s’ha convertit en un referent a tota Europa. Reitero des d’aquí el meu reconeixement a la tenacitat de Ramon Cardús. També un record per a l’alcalde Marià Curto, el primer Procurador en cap de la Festa i qui va recepcionar la magnífica iniciativa de Ramon Cardús.
Però aquest 2010 també commemorem un altre aniversari lligat a la Festa. Es tracta del 500 aniversari del cavaller Cristòfor Despuig. L'obra de l'il·lustre tortosí confirma la importància cultural de la nostra ciutat en el Renaixement. Fou autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants a la Catalunya de l'època.
Com veieu, tenim molts motius per celebrar enguany com mai la Festa del Renaixement.
Dels espectacles no us en parlaré gaire. El procurador de la Festa ja us n’ha fet cinc cèntims. Al que sí que vull referir-me és als espais on es faran. Enguany ens trobem, una vegada més, amb centre històric encara en obres fruit de la rehabilitació del Pla Integral del Nucli Antic, el PINCAT. A diferència de l’any passat, aquest any ja podem gaudir de nous carrers i places, espais que llueixen com segurament mai ho han fet fins ara. És el cas del carrer Bisbe Aznar, el carrer de la Rosa, la plaça de la Cinta o aquesta magnifica plaça de l’Absis de la Catedral, on ens trobem ara mateix. Una catedral que, per cert, enguany també és notícia perquè finalment, després de massa anys, recupera les escales d’accés pel carrer Croera. Podrem comprovar-ho, si Déu vol, en molt poques setmanes, durant les properes festes majors de la Cinta.
Però enguany encara em toca demanar paciència als visitants de la Festa del Renaixement i també als veïns i comerciants afectats. Paciència i comprensió perquè encara hi ha equipaments i carrers en obres, com el carrer del Vall, que hem hagut de tallar a la circulació. Però calia fer-ho. Les obres de rehabilitació del nucli antic estan en la seva recta final i ens calia accelerar els treballs. Però l’esforç valdrà la pena, us ho ben asseguro.
L’any vinent podrem gaudir d’un nucli antic amb els carrers, places i equipaments que teníem previst rehabilitar pràcticament enllestit. Haurem finalitzat una reforma ambiciosa, que ha viscut la seva màxima intensitat en els últims dos anys i mig, i que haurà suposat un pas endavant molt important en la rehabilitació del nucli antic.
Però no només hem intervingut en l’àmbit d’actuació del nucli antic. Al barri del Rastre, per exemple, al marge de la urbanització del Portal del Rastre, anem a emprendre en els propers mesos un ambiciós projecte que inclou la urbanització de l’eixample del barri, que inclou els carrers Topet, Consol, Callao, Méndez Núñez i Ros de Medrano. És l’actuació més important que s’haurà fet al barri del Rastre en les últimes dècades.
Remolins, l’altre barri que assumeix un protagonisme destacat durant la Festa del Renaixement, també estrena en aquesta edició la remodelació dels carrers Major i Portal de Remolins.
No vull estendrem més parlant d’obres. El que sí que m’agradaria dir és que, malgrat l’important esforç que hem fet en aquests últims 3 anys, cal que continuem treballant amb la mateixa força i intensitat. Perquè l’objectiu que perseguim és que el centre històric de Tortosa llueixi no només durant els dies de la Festa del Renaixement. Volem que llueixi tot l’any.
Ara toca gaudir dels espectacles i de tot allò que envolta la Festa. Que ningú no és perdi la Ruta de la Saboga, un circuit d’evocadores tavernes que recreen l’ambient del segle XVI. I participeu del Mengeu de Festa. Els restaurants participen, un any més, en aquesta iniciativa que recupera els menjars genuïns del mil cinc-cents. Aquí cal agrair l’esforç i dedicació de l’Associació Plat i Got, per la seva empenta i implicació en la Festa.
Vull obrir ara el capítol d’agraïments perquè aquesta Festa és possible gràcies a la implicació i a la generositat de moltes persones. He esmentat abans al regidor de la Festa així com a Domingo Tomàs, director de la Festa. També vull nomenar explícitament a tot el personal del Departament de Festes. A la seva cap, Cristina Gilabert. Als diferents membres: Oriol, Eli, i molt especialment, si em permeteu, a Maria Rosa, que està convalescent i que, dissortadament, avui no ha pogut estar al peu del canó fins a l’últim moment. Una abraçada Maria Rosa. També un reconeixement al personal en pràctiques, Andreu i Abdel. A tots vosaltres, un fort reconeixement pel vostre treball al llarg de l’any.
També vull fer un reconeixement als col·laboradors de primera línia de l’organització de la Festa. N’hi ha molts. A Marga. A Toni Lara. Així com als vostres col·laboradors més propers. Gràcies a tots.
Aprofito també per donar les gràcies a tot el personal de la Brigada Municipal, de la Policia Local, i de tot l’Ajuntament de Tortosa.
També vull agrair la participació dels comerciants de la ciutat, especialment a l’Agrupació Centre Comercial i a la Cambra de Comerç. L’engalanament de botigues i negocis és una part fonamental de la Festa.
Tampoc no vull deixar de nomenar a totes les colles de cultura popular del municipi de Tortosa. La vostra implicació i el treball vers un objectiu comú durant els últims anys ha estat exemplar. Un aspecte que, tant a nivell institucional com a nivell personal, us vull agrair.
Un reconeixement que faig extensiu a la resta d’entitats, associacions i voluntaris de la Festa.
Entitats, associacions i particulars dediquen hores i dies durant tot l’any a preparar la Festa del Renaixement. A confeccionar vestits d’època, a investigar quins eren els menjars típics del XVI o a documentar com eren les cerimònies i actes de la Tortosa del mil cinc-cents.
Agraïment també a totes les empreses públiques i espònsors privats que han col·laborat. Les institucions: Generalitat, Diputació, IDECE, i les diferents empreses privades faran que, malgrat la conjuntura actual, les aportacions exteriors a la Festa puguin arribar als seus màxims històrics.
Un agraïment especial a tots els membres del comitè organitzador i del comitè assessor. Un reconeixement als anteriors procuradors de la Festa, el nostre pregoner, Ramon Cardús, Ismael Roldan i Jordi Bonilla.
I acabo fent un agraïment molt sentit a la part més important de la Festa: agraïment a tots vosaltres, als milers de tortosins i tortosines que durant aquests 15 anys us heu convertit en l’ànima de la Festa del Renaixement. Sens dubte, avui, aquesta festa no tindria cap mena de sentit sense la vostra participació. A tots i a totes, moltes, moltes, gràcies.
Bona Festa del Renaixement!
Visca la Vegueria de Tortosa!
Mil torxes van il·luminar aquest cap de setmana passat el castell de la Suda i les avançades de Sant Joan. Reivindicàvem el nostre patrimoni històric. Amb aquest acte simbòlic, que ens va emocionar a tots i totes, Amics dels Castells van celebrar el seu quinzè aniversari demostrant una vegada més que són una entitat imprescindible per preservar i revaloritzar els nostres principals actius històrics.
És ben cert que a Tortosa tenim un patrimoni monumental d’una riquesa extraordinària, i cal destacar entre altres elements tot el conjunt de l’arquitectura militar, que és el motiu fundacional d’Amics dels Castells. Un conjunt que, com ja s’ha dit, té més de sis quilòmetres de llargada, potser el més gran de la Península Ibèrica, però sobretot un conjunt que més enllà de la fortalesa de la Suda del segle X i dels trams de muralla del segle XIV, incorpora tot el conjunt de defenses del model Vauban, que tot i no ésser úniques en el nostre entorn, sí que m’atreveixo a dir que n’és el conjunt més important.
Els darrers anys a Tortosa hem fet un esforç important de recuperació que mitjançant diferents escoles taller i altres fórmules ocupacionals ens han permès recuperar part del conjunt i, per tant, cal continuar amb aquesta feina. Hi ha, però, una tasca pendent que és la de la neteja i senyalització turística del conjunt, que donaria una projecció i un valor afegit extraordinari a la nostra oferta turística.
Aquesta promoció patrimonial i turística de Tortosa té avui des de fa quinze anys, el seu principal actiu en la Festa del Renaixement, festa que va iniciar el regidor i bon amic Ramon Cardús i que va tenir el seu zenit en la desena edició l’any 2005 amb el reconeixement per part de la Generalitat com Festa Local d’Interès Turístic, any en que també vàrem rebre la Placa d’Honor del Turisme Català i el reconeixement per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del que n’era titular José Montilla, de Fiesta de Interés Turístico Nacional.
La festa no ha estat exempta de polèmica però sempre he defensat, i ho continuo fent, que cal fer tots els esforços possibles, inclosos els econòmics per potenciar-la. No es tracta tant d’un moment de diversió col·lectiva, que també, sinó d’un acte de promoció turística i, per tant, econòmica, en que els tortosins hi esmercem molts esforços i treball, especialment els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris, les entitats i els comerciants, amb els restauradors inclosos, per a convertir-la en una imatge de Tortosa per tot l’any i que genera interès per tot allò que podem oferir als turistes, més enllà de la pròpia festa. Cal continuar garantint el seu rigor històric, que és el fet diferencial amb altres festes de recreació històrica i fent la inversió necessària, perquè continuï sent motiu d’orgull per a tortosines i tortosins.
Aquest és el nostre repte. Dissabte passats Amics dels Castells ens van ensenyar que si posem llum al nostre patrimoni, Tortosa en sortirà guanyant. Si continuem apostant per la nostra ciutat històrica, Tortosa en el seu conjunt en rebrà els fruits. Ahir vam inaugurar una quinzena edició de la Festa del Renaixement que reivindica precisament el nostre passat esplendorós, com una forma molt activa de treballar pel present i, sobretot, pel futur. Us encoratjo a continuar lluitant i treballar per una Tortosa molt millor, més viva, més de les persones, més oberta.
Permeteu-me, finalment, que aprofiti per desitjar-vos a tots una molt bona Festa del Renaixement.
Terra d’aigua, terra d’un riu, visca la vegueria de Tortosa!
Joan Sabaté i Borràs
és senador i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973
|
| Contadores Gratis |