La diputada socialista destaca que la llei “permetrà apropar els serveis públics als ciutadans i millorar la cooperació local”.

La diputada del grup Socialistes-CpC i alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura considera que les Terres de l’Ebre estan aquesta setmana d’enhorabona, ja que l’aprovació de la Llei de Vegueries “permetrà el reconeixement institucional del nostre territori després de molts anys d'espera”. “La Llei de Vegueries és una garantia d’equilibri territorial, una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics. És una llei valenta, que portàvem esperant anys i panys a les Terres de l’Ebre”, ha afegit. Segons Ventura, la Llei de Vegueries “persegueix dos objectius bàsics: apropar els serveis públics als ciutadans i millorar la cooperació local”. “Es tracta d’una llei que simplifica l’estructura administrativa i l’apropa als ciutadans. Això vol dir, al mateix temps, proximitat en la presa de decisions. Els serveis s’organitzaran de manera adequada i propera a l’estructura social del territori, adaptant-los a les necessitats de la gent”, ha afirmat la diputada socialista que ha assenyalat que “en cap cas es crearan institucions superposades a les ja existents, com alguns ens volen fer creure”.

“És una llei que fa més racional l’organització territorial de la Generalitat, perquè cada territori té unes peculiaritats que han de ser tractades específicament i el nostre n’és un exemple. La pluralitat del nostre país és una riquesa, un patrimoni, que mereix ser gestionada de forma plural”, ha indicat. “I és una llei –ha explicat Ventura– que desplega l’Estatut, que recull l’organització territorial en els seus articles 91 i 92. Per cert, la Llei 5/1987, del règim provisional de les competències de les diputacions ja establia un mandat al Parlament per aprovar la desconcentració i descentralització dels serveis de la Generalitat en un mínim de cinc regions, mandat que es va incomplir sistemàticament per part de CiU”. De fet, respecte al paper de CiU, Ventura ha lamentat que “una vegada més, s’ha aliat amb el PP en contra de la gent de l’Ebre i diu que ‘ara no toca’. Per això va intentar de manera reiterada, però sense èxit, paralitzar la seva tramitació”.

Foto: Bloc de Núria Ventura

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts la Llei de vegueries i la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Totes dues lleis són el resultat del desplegament de competències estatutàries, i defineixen una nova organització territorial a Catalunya, tot simplificant l’administració per apropar el govern i els serveis als ciuadans. Pel que fa a l’organització de Catalunya en vegueries, la llei suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria, així com la creació d’una organització territorial pròpia en set vegueries: les actuals províncies Barcelona, Tarragona (que passarà a anomenar-se Camp de Tarragona), Girona i Lleida, més l'Alt Pirineu, la Catalunya Central i les Terres de l'Ebre. De fet, la llei té efectes jurídics de manera gradual, i d'entrada només suposa la creació de les quatre primeres vegueries, que es corresponen a les actuals províncies espanyoles. En una segona fase, es podran crear les vegueries de l'Ebre, de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu. L’encaix d’aquesta organització territorial pròpia amb el fet provincial requereix de la necessària col·laboració de l’Estat i la modificació de lleis estatals. En cada cas, el consell de vegueria assumirà la titularitat de béns i drets, i es subroga en la representació en ens públics i privats. A més, el personal passarà a integrar-se amb plena dependència orgànica i funcional de cadascuna de les vegueries.



Així, segons la Generalitat, amb aquesta llei es reconeix i es potencien totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya, s’apropa el govern i els serveis a la ciutadania, i es fan coincidir els ens supramunicipals amb la descentralització territorial de la Generalitat. Durant la seua intervenció per presentar la llei al Ple del Parlament, el conseller Jordi Ausàs ha explicat que “l’organització territorial és i ha estat un dels reptes del país vinculat històricament a la voluntat de major autogovern. L’autoorganització i l’autogovern sempre han anat de bracet. De fet, la confrontació del catalanisme polític amb la imposició del model centralitzador provincial té un llarg recorregut per tots sabut.”

D'altra banda, l’Aran constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de manera bilateral amb els òrgans de Govern de la Generalitat. Però, pel que fa a la seua integració a la institució provincial de Govern i administració local, l’Aran formarà part de la Vegueria de l’Alt Pirineu.

Foto i vídeo: Generalitat de Catalunya

Els diputats de CiU de les Terres de l’Ebre al Parlament de Catalunya, l’alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, i l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, han afirmat que la Llei de Vegueries aprovada aquest dimarts al Parlament, amb el vot en contra de CiU, “és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre”. Així, els diputats convergents han lamentat que “el Tripartit ha fet aquesta llei sense consens i menyspreant el territori” i han anunciat que “CiU la derogarà en la propera legislatura si té una majoria suficient per fer-ho”. Segons Pallarès i Sancho, “es tracta d’una llei que no té en compte el nou Estatut de Catalunya, ni el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que diu que l’àmbit de la vegueria ha de coincidir amb l’àmbit de la demarcació”. En aquest sentit, han advertit que “si només es creen quatre demarcacions, la llei posa en perill i en dificultats la Delegació de les Terres de l’Ebre, sense crear al temps la vegueria de l’Ebre”. Per aquest motiu, consideren que aquesta llei “és un nyap jurídic i un fracàs polític”.

Per la seua banda, Lluís Corominas, també diputat de CiU, ha advertit que el PSC, ERC i ICV “volen aprovar avui aquesta llei tant sí com no, malgrat saber que l’endemà no hi haurà cap altre efecte que un canvi de nom de les diputacions”. I és que per aconseguir la reforma territorial cal negociar amb l’Estat espanyol la reforma de tot un seguit de llei orgàniques, una negociació que, segons CiU, el tripartit no ha realitzat.


Foto: CiU

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat definitivament aquest dimarts la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, aprovat el 2001. A més, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha aprovat el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que completa el desplegament dels instruments d’ordenació territorial i gestió del paisatge a les comarques de l'Ebre. El nou pla territorial ordena el desenvolupament urbanístic de les Terres de l'Ebre i protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu. A més, defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya Sud, i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló. A banda, delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.

En l'àmbit de les infraestructures, el pla proposa millores a les xarxes viària i ferroviària, i als sistemes portuari, aeroportuari i logístic. A més, tenint en compte la singularitat de les Terres de l’Ebre, també inclou millores en les infraestructures relacionades amb la navegació fluvial. Per exemple, preveu la substitució de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, així com la reconversió en autovia de la C-12 (eix de l'Ebre), i també la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries. En aquest sentit, també incorpora les previsions d’infraestructures ferroviàries d’abast general, i proposa un enllaç ferroviari des de l’Aldea fins al port d’Alcanar, com també un tren-tramvia connectat amb Tortosa. D'altra banda, el pla fa una aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’actual N-340 fins a Amposta i l’enllaç ferroviari abans esmentat.

L’àmbit del Pla territorial de les Terres de l’Ebre

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre ordena el territori comprès per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l’Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d’aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país. Les perspectives demogràfiques i econòmiques, que no representen cap prescripció del Pla sinó simplement una referència a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest àmbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l’ocupació podria haver crescut dels 68.186 que hi havia el 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necessària una nova planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotació d’infraestructures i que vetlli per l’encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals. D’altra banda, aquest és el primer Pla territorial que inclou les Directives del paisatge específiques corresponents, derivades del Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre.

*Més informació a la nota de premsa

Gràfic: Generalitat de Catalunya

Xavier Pallarès i Francesc Sancho critiquen que “es planifiqui des de Barcelona el futur de Terres de l’Ebre” i recorden que “el pla no ha estat consensuat amb el territori”.

Els diputats de CiU per les Terres de l'Ebre, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, han mostrat aquest dimarts la seua decepció per l’aprovació del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Segons han afirmat en un comunicat conjunt, “una vegada més es demostra que el Tripartit vol convertir les Terres de l’Ebre en un territori de protecció i sense mesures que puguin ajudar a situar la seva economia al nivell de la resta de Catalunya”. Així, Pallarès ha advertit que aquest pla “limita les nostres aspiracions de creixement i posa en perill el nostre futur”, i s’ha compromès a "derogar aquest pla territorial" si CiU té la força necessària després de les eleccions.

“No volem un pla territorial que limita les nostres aspiracions” ha continuat Pallarès. "Estem farts de tant proteccionisme i de limitar les aspiracions personals de la gent que viu a l’Ebre”, ha afegit el també president de CiU a les Terres de l'Ebre. “Estem d’acord amb un creixement racional però no amb una limitació com la que recull el pla territorial”, ha remarcat. Segons Pallarès, “la filosofia d’aquest pla implica una protecció major del sòl no urbanitzable amb un creixement urbanístic molt baix” i es produeix “una discriminació dels municipis amb capacitat per a poder créixer i un seguit de municipis que hauran de mantenir el seu caràcter rural”.

Foto: CiU

La nova comissió de seguiment entre l'Adif i l'Ajuntament de Tortosa, aquest dimarts, només ha servit per constatar l'inici d'obres de retirada de la catenària entre l'estació del ferrocarril i l'antic pont del tren, un cop ja han finalitzat els treballs a la banda de Ferreries i al mateix pont. De la mateixa manera, a la reunió també s'ha començat a planificar l'inici dels treballs d'adequació dels accessos a les andanes, que evitarà haver d'utilitzar el pas soterrat. En aquest sentit, aquestes obres començarien al setembre. Finalitzada la reunió, l'alcalde Ferran Be també s'ha referit a la petició que s'ha fet de manera reiterada perquè Adif obri un pas per a vianants entre el carrer Cervantes i el carrer Ronda Docs. "Adif ens diu que s'està tramitant la nostra petició i que el proper mes de setembre, quan estigui tota la catenària retirada, ens podran concretar quan podran obrir aquest pas, que nosaltres hem demanat d'una amplada de 10 metres perquè els vianants puguin circular en normalitat", ha assenyalat Bel. Les vies es retiraran més endavant, en una segona fase. La reunió d'avui ha donat poc més de si, segons ha admès l'Ajuntament, i l'alcalde no s'ha estat de reconèixer la lentitud dels tràmits amb Adif.

D'altra banda, quant a les obres per convertir l'estació de Tortosa en una estació terminal, l'alcalde ha informat que l'Ajuntament ja disposa de l'informe de modificació puntual del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) que necessitava. En el proper ple ordinari, dilluns vinent, es farà l'aprovació provisional, amb l'objectiu que entri en la propera Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE). "Amb aquest pas haurem completat tots els documents urbanístics per poder fer el procés de desafecció dels terrenys i la seua posterior expropiació", ha garantit l'alcalde.

Sis agents han signat aquest dimarts la seua incorporació definitiva al cos de la policia local de Tortosa. Els agents han superat el període de pràctiques d'un any i els nou mesos preceptius a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Actualment, la plantilla de la Policia Local de Tortosa és de 63 agents. La presa de possessió dels nous agents s'ha fet en presència de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; del regidor de Seguretat, Jordi Folqué; de la regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, i de l'inspector en cap de la Policia Local, Jesús Fernández. L'alcalde ha felicitat els nous agents i ha recordat que l'Ajuntament ha fet una aposta important per la policia local i per la seua modernització.

Foto: Ajuntament de Tortosa

“Lo Roget” estarà enllestit al desembre i entrarà en servei la propera temporada.

L’Ajuntament d’Ascó es farà càrrec aproximadament del 75% de la construcció d’un llagut turístic que entrarà en servei la propera temporada. La direcció general de Turisme n’assumirà el 25% restant. L’embarcació es batejarà amb el nom de Lo Roget, un bandoler morisc que va evitar la seua expulsió l’any 1609, i serà bessona i complementària de Lo Sirgador, que ha entrat en servei aquest estiu, també impulsada per la Generalitat. 

Lo Roget es construirà amb tècniques modernes però reproduirà fidelment una embarcació tradicional, i tindrà capacitat per a transportar 53 persones i un calat de mig metre de profunditat. El seu cost aproximat és de 190.000 euros. La gestió serà íntegrament municipal i el consistori estudia ara la fòrmula d’explotació turística més adequada.

El director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, acompanyat pel director dels serveis territorials d'Innovació, Universitat i Empresa a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús, i el regidor de Turisme d’Ascó, Pau Daniel Serrano, van oficialitzar a Ascó un acord que permetrà que el tram alt del riu Ebre disposi d’un nou atractiu turístic, de la mateixa manera que el tram sud. La nova embarcació estarà llesta el proper mes de desembre i l’Ajuntament preveu que puga entrar en funcionament coincidint amb la pròxima campanya de navegabilitat de l’Ebre.

Foto: Ajuntament d'Ascó

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha organitzat per al pròxim diumenge, 1 d’agost, una jornada d’anellament científic de flamencs (Phoenicopterus roseus) nascuts a la punta de la Banya, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, l’únic punt de cria a Catalunya. L’activitat, que és la sisena vegada que es fa a Catalunya, mobilitzarà més de 200 persones entre tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre i d’altres parcs naturals de Catalunya, anelladors acreditats, membres de les diferents entitats representades als òrgans rectors del Parc (pescadors, caçadors, agricultors, comunitats de regants, representants d’ajuntaments, ONG...) i voluntaris del Parc. El Parc pretén amb aquest anellament continuar el seu suport a diferents projectes científics, divulgatius i de sensibilització sobre la població de flamencs de la Mediterrània occidental. Així mateix, l’anellament permetrà conèixer molts aspectes de la biologia d’aquests ocells i promoure’n més activament la conservació.

Enguany, la colònia de cria de flamencs és formada per 2.022 parelles, amb un èxit reproductor de 631 polls, dels quals s’espera anellar 400. Fins al 15 de juliol de 2010, dels 1.949 flamencs anellats al delta, se n’han observat 1.232 individus, amb un total de 4.921 lectures. El rècord, el té el flamenc X|365, anellat l’any 2004, amb un total de 54 observacions en diferents zones humides d’Itàlia, Sardenya i Còrsega.

El calendari de l’activitat és el següent:

Dissabte, 31 de juliol

De 17 a 18:30 h. Lliurament de les acreditacions a tot el voluntariat inscrit a l’anellament.

De 18:30 a 19 h. Xerrada informativa a les persones participants i a la premsa sobre el procediment a seguir durant l’anellament.

De 19 a 19:30 h. Atenció als mitjans de comunicació i acreditació imprescindible dels mitjans que desitgin cobrir l’esdeveniment. Pavelló de Patinatge de Sant Carles de la Ràpita. L’acreditació dels mitjans de comunicació és imprescindible per assistir a l’esdeveniment.

De 19:30 a 20:30 h. Reunió dels grups de tancament.


Diumenge, 1 d’agost

04 h. Trobada de les persones participants. Desplaçament envers la punta de la Banya cap a la colònia de cria i començament de l’anellament.

06:45 h. Trobada dels mitjans acreditats a l’entrada de les salines de la Trinitat per accedir al punt de l’anellament (coordenades: X: 306056.4, Y: 4495911.2 / UTM 31N).

9 h. Fi de l’activitat. Esmorzar per a les persones participants.

Foto: Generalitat de Catalunya

La Generalitat ha adjudicat aquest mes de juliol, per mitjà de l’empresa pública GISA, la redacció del projecte constructiu de les obres de la variant desdoblada de la C-12 (Eix de l’Ebre) al seu pas per Tortosa i Roquetes, per un import d'1,2 milions d'euros. Es preveu que el projecte de la variant, que travessarà la zona urbana del Canalet, estiga enllestit al llarg de l’any vinent. En tota, el cost de la futura variant desdoblada de Tortosa serà d’uns 81,4 milions d'euros. Al seu pas per Tortosa, l’Eix de l’Ebre té unes característiques molt urbanes; per tal d’afavorir la seguretat i fluïdesa viàries en aquest àmbit, s’ha previst la construcció d’una variant que permeti evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà. El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud que comprèn els termes municipals de Tortosa i Roquetes i, en un petit tram final, al terme d’Aldover. S’inicia a l’actual C-12, a prop del nucli de Vinallop, que es desdobla en un tram d’uns tres quilòmetres.

A partir d’aquest punt, el traçat se separa de l’actual C-12 i comença, pròpiament, la variant. La via discorre cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers). A partir d’aquesta zona, el traçat discorre cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12, a l’inici del terme municipal d’Aldover. La carretera projectada està formada per dues calçades amb dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de dos metres d’amplada. Així mateix, la variant preveu quatre enllaços:

· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades

· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)

· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)

· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques

El projecte inclourà la construcció de dos túnels artificials que permetran minimitzar l’impacte acústic i visual de la carretera en habitatges i de facilitar la permeabilitat viària a costat i costat de la via. El primer túnel se situa a la zona de l’enllaç amb la T-342 a Roquetes, i el segon, es construirà a la zona de Jesús (Granges de Ballester). Dins del projecte es realitzaran alguns ajustaments de traçat per evitar l’afectació a determinats habitatges de Roquetes i també per evitar l’afectació d’un BECIL [el pla les Sitges de Vinallop] situat al terme de Tortosa.

El director dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, ha conegut recentment, de primera mà, una iniciativa pionera en la comercialització d'arròs. Es tracta de l’empresa NEGRET SCP, que fa poques setmanes, amb l’ajuda del DAR, ha construït un molí d’arròs al mig de la seua explotació agrària, al terme municipal d’Amposta, i que envasa i comercialitza directament el seu arròs als consumidors. Ho podeu veure al web de Lo nostre arròs. Tot i que només fa pocs mesos que estan oferint aquest producte, tenen una gran acceptació entre el sector de la restauració i les botigues especialitzades, les quals valoren de forma important el contacte directe amb el productor. D’altra banda, es tracta de la primera experiència d’aquest tipus al Delta, ja que les altres que existeixen o no són productores d’allò que envasen o no envasen elles mateixes la seua producció.

Els diputats de CiU i alcaldes de l’Ampolla i Arnes, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, davant de la situació que ha provocat el Partit Popular al portar la Llei de regulació dels correbous al Consell de Garanties Estatutàries, demana a aquest partit que retire la petició d’informe, per poder continuar amb la tramitació de la llei que regula els correbous. Al mateix temps, Sancho afirma que si no pot votar a favor de la llei dels correbous, no té res a votar sobre aquest tema en el ple que fan aquesta setmana. Per la seua banda, el diputat ebrenc del PP al Parlament, Joan Bertomeu, ha anunciat que “el PP retirarà la llei dels bous del Consell de Garanties Estatutàries si s'accepta donar llibertat als ajuntaments per programar bous quan ho considerin oportú”, al marge de si és tradicional o no en cada població. “El PP s'ha posicionat sempre a favor dels bous. Hem estat i som coherents no només amb el nostre sí als bous a Terres de l'Ebre, sinó defensant que els ajuntaments de la resta de Catalunya que vulguin fer bous, ho puguin fer”, ha explicat Bertomeu.

Segons els diputats ebrencs de CiU, si no poden defensar els bous dels seus pobles i de les Terres de l’Ebre, no tenen res a defensar en aquest tema. Així mateix, afirmen que no deixaran que cap grup de pressió els facin xantatges, i per suposat, no permetran que les Terres de l’Ebre siguin moneda de canvi de res. Sancho, a més a més, es reafirma en el seu compromís de continuar treballant en un futur per aconseguir la regulació, i que es doni cobertura jurídica a les festes dels bous tradicionals de les terres de l’Ebre, incorporant a la mateixa regulació el manual de bones pràctiques.

La XV Festa del Renaixement viu aquest diumenge les últimes hores, amb la Gran Desfilada (19.30h) com a espectacle central, i l'organització ha volgut fer un primer balanç d'aquesta edició. Segons l'Ajuntament, l'assistència de públic ha estat superior a la dels altres anys. L'ampliació d'espais i recorreguts, com el Mercat d'època, que enguany s'ha allargat des de la Catedral fins a la Travessia del Mur, a Remolins, no ha impedit que s'omplís de gent durant moltes hores les tardes i nits del cap de setmana. Una situació similar s'ha viscut a les Avançades de Sant Joan, fins al punt que la passada matinada s'ha hagut de limitar l'accés per tal d'evitar que se superés l'aforament. Les tavernes de la Ruta de la Saboga també han treballat intensament i ahir a la nit, malgrat l'àmplia oferta a tota la ciutat, hi havia dificultats per poder sopar al centre històric de Tortosa. L'alcalde de Tortosa i Procurador en cap de la Festa, Ferran Bel, acompanyat del regidor de Festes i procurador, Jordi Folqué, i del director, Domingo Tomàs, han fet aquest diumenge al migdia una primera valoració de la quinzena edició de la Festa del Renaixement.

L'alcalde ha dit que tots els indicadors, com el volum de brossa recollida o l'assistència als espectacles, confirmem que estem davant de l'edició amb més afluència de públic, i ha avançat com a dada significativa el fet que aquest any s'ha registrat un nombre important de visitants de fora, especialment de l'Estat espanyol i de França. Ferran Bel també ha valorat com a molt positiu el fet que "la Festa es va fent gran a mesura que anem afegint nous espais", i ha destacat la bona resposta del públic a l'allargament fins a Remolins del Mercat d'època. La presència encara de carrers en obres, com el del Vall o Croera, no han suposat un entrebanc al bon funcionament de la Festa, ha indicat l'alcalde. Finalment, ha volgut agrair als veïns, comerciants i, molt especialment, als ciutadans per la seua implicació.

D'altra banda, el director, Domingo Tomàs, ha destacat la presència durant aquests dies de professionals de la programació d'espectacles d'altres ciutats, com Barcelona, Reus o Logronyo, que s'han desplaçat fins a Tortosa per "cercar idees i conèixer de prop com ho organitzem", fet que constata que "la Festa s'ha convertit en un referent". Tant l'alcalde com el director han destacat el civisme i l'absència d'incidents durant els quatre dies de la Festa i han felicitat tot l'equip organitzador.

ARTICLES RELACIONATS:

Nous espais · La festa consolida escenaris renovats, com el de la plaça de l'Absis o les Avançades de Sant Joan, i s'amplia a zones recuperades com ara la Torre del Célio. Obres · La reforma dels carrers del Vall i Croera no ha afectat els actes.

Tortosa ja viu de ple la XV Festa del Renaixement. Les primeres hores de la festa, tot i la pluja que va remullar els minuts previs a la cerimònia inaugural, han deixat un bon gust de boca als organitzadors. El director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, va destacar ahir la complexitat de l'acte inaugural, que volia que els espectadors visualitzessin els elements que s'han anat incorporant a la festa al llarg de 15 anys. En aquest sentit, el Renaixement tortosí és un esdeveniment tan consolidat, amb una estructura tan definida, que pot semblar que alguns dels seus actes o personatges més representatius hagin format part de la festa des del principi. Així, la cerimònia inaugural de dijous al vespre es va centrar a recordar en quin any es van integrar en la festa actes i elements ara tan característics com per exemple Lo Taulell al Carrer, les tavernes de la Ruta de la Saboga, el pregoner, els abanderats, les banderes de Tortosa i de la Vegueria, el ball de cavallets o els diversos campaments.

“La cerimònia ens va quedar prou bé i tota la gent que ens hi hem deixat moltes hores pel camí estem més que satisfets”, va dir Tomàs. A part, el director de la Festa del Renaixement va destacar la resistència del públic a la plaça de l'Ajuntament, davant la tempesta d'estiu que va fer retardar la cerimònia. Una plaça que ahir al vespre es va tornar a omplir amb motiu del desafiament entre els Abanderats de Tortosa i els italians d'Arezzo. De la mateixa manera, també ha estat ben valorada la bona acollida de la renovada plaça de l'Absis, on s'ha fet el pregó d'enguany. De fet, les obres que durant els últims anys s'executen al nucli antic –ara just s'estan reformant el carrer Croera i el carrer del Vall– han alterat inevitablement els espais de la festa, que s'ha adaptat a les necessitats urbanístiques, alhora que ha buscat nous escenaris en el conjunt històric. Així, en els últims anys s'han potenciat el recinte de les Avançades de Sant Joan i el parc dels Jardins del Príncep, tot programant alguns dels actes que atreuen més públic.

De la mateixa manera, en aquesta quinzena edició s'ha aprofitat el retorn de Les Gàrgoles, un dels espectacles més populars de la Festa del Renaixement, per potenciar la plaça Menahem Ben Saruk, al barri de Remolins, i la veïna Torre del Célio, que s'acaba de restaurar. En aquest espai, al call jueu, hi ha també el campament de Le Puy, el primer que va visitar Tortosa i que va obtenir un èxit que va engrescar els grups locals a fer campaments. “Ampliar la festa cap a tota aquesta zona era un risc, perquè és com un final de línia, mirat des del carrer de la Rosa, que és el punt tradicional d'entrada al Renaixement”, va admetre el director. “Però tenint en compte que la Festa del Renaixement també és per a la gent de fora, que arriba a Tortosa amb cotxe, hem de pensar que a menys de cinc minuts d'aquesta zona de Remolins hi ha el pàrquing del pavelló firal, una de les zones d'estacionament més grans que tenim”, va advertir Tomàs. “A cinc minuts de deixar el cotxe, ja et trobes dins la festa, i per tant és un molt bon punt de recepció de visitants”, va concloure. “La Festa del Renaixement cada any consolida espais i en descobreix de nous, i som víctimes de la nostra il·lusió”, va afirmar. Segons Tomàs, amb el mateix equip ha estat possible “arribar a més llocs, gràcies a una gestió pressupostària més acurada i que optimitza la despesa”.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2010 Pàgina 47

Famílies nobles.
Un dels actes més representatius de la jornada de dissabte de la Festa del Renaixement és l'entrega dels estendards a les famílies nobles. La cerimònia tindrà lloc a partir de les 20.00 hores a la plaça de l'Ajuntament. Cada any, desenes de persones de Tortosa es vesteixen d'època simulant les famílies nobles que vivien a la ciutat al segle XVI, i la Festa del Renaixement els homenatja entregant-los els estendards de les figures històriques que representen. Els vestits són un veritable espectacle, i des de fa uns mesos també és possible contemplar-los al Centre d'Interpretació del Renaixement, en una exposició instal·lada a l'Espai Sant Domènec. En concret, enguany hi ha exposats tres vestits de la família Oliver de Boteller, a partir d'un acord amb la família reial Ballester-Adell. Els vestits van ser confeccionats durant els anys 2001 i 2002 al taller de Pilar Araujo, que en aquesta quinzena edició ha rebut l'Estendard del Renaixement, “per la seua valuosa aportació en el disseny i confecció de vestuari d'època durant els 15 anys de la festa”.

Espectacles, pagant
La major part dels espectacles de la Festa del Renaixement són itinerants o gratuïts, però també hi ha alguns espectacles d'aforament limitat i de pagament. Són el clàssic 'La Taverna d'Enrico'; 'Molt soroll per no res' i 'Don Giovanni'. El paquet per veure els tres espectacles té un preu de 18,90 euros. A banda, l'itinerari 'El passeig de les ànimes' i l'obra infantil 'El petit Despuig' demanen un donatiu de només un euro.

La desfilada
Diumenge, al marge de la missa renaixentista amb el cor Flumine del migdia, no us podeu perdre la Gran Desfilada amb els grups participants en la Festa del Renaixement. La sortida és del parc municipal (19.30 hores) i recorre l'avinguda de la Generalitat fins a la plaça de l'Ajuntament.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2010 Pàgina 48

La XV Festa del Renaixement ha arribat amb algunes novetats interessants en l'àmbit de la mobilitat. Per una banda, l'Ajuntament de Tortosa ha posat en marxa el bus turístic, que els diumenges complementa els horaris del llagut Lo Sirgador al seu pas per la ciutat. Per un preu de tres euros i a partir de les deu del matí, el servei té sortida de la parada de bus que s'ha instal·lat a l'embarcador de l'Escorxador, i fa un recorregut que inclou el castell de la Suda i l'ermita de Mig Camí. Per altra banda, una altra novetat interessant és que l'Ajuntament permet l'accés en vehicle a les persones amb mobilitat reduïda fins al recinte de les Avançades de Sant Joan, on tenen lloc les representacions de 'La taverna d'Enrico'. L'espectacle de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries per a la Festa del Renaixement és un dels més populars. L'accés amb vehicle fins a la zona de les muralles es podrà fer pel camí de Sant Josep de la Muntanya.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2010 Pàgina 47

La cassola de salmó és el plat especial del ‘Mengeu de festa' · La Ruta de la Saboga és l'alternativa als restaurants.

Dissabte és pràcticament impossible dinar o sopar sense reserva als restaurants del nucli antic de Tortosa. El programa del Mengeu de festa, les Jornades Gastronòmiques de la Festa del Renaixement, conjuga la innovació gastronòmica amb la investigació i el rigor històric. De fet, la cuina del Renaixement tortosí és un dels atractius més grans de la festa, a jutjar per l'èxit que aquesta cita gastronòmica ha assolit en pocs anys. “Per dissabte a dinar i sopar ja ho tenim tot ple, i també vam tenir molt ple el dijous a la nit i el divendres, potser perquè estem molt a prop del call jueu, on enguany es fan més actes”, explicava ahir Marc Duran, propietari del restaurant La Torreta de Remolins. “Per diumenge també tenim moltes reserves fetes, tant al migdia com a la nit”, va manifestar el restaurador.

Enguany, un total de 24 restaurants de Tortosa –amb un adhesiu que els distingeix– estan adherits al Mengeu de festa, que té la cassola de salmó com a plat principal. Aquesta recepta figurava en el Llibre del coch, un recull editat l'any 1525 que ara ha inspirat els cuiners tortosins. Amb tot, ha estat necessari adaptar moltes de les receptes del segle XVI als paladars i als estómacs del segle XXI. En aquest sentit, el salmó ja era un peix força freqüent a les taules nobles de l'època, i ara els restaurants de Tortosa el serviran com a aperitiu fred i com a plat calent, amb productes locals com ara les ametlles, els pinyons, les panses, l'oli, el vinagre o el julivert. De fet, la idea de l'associació de restauradors Platigot ha estat reivindicar la importància cultural dels menjars i dels plats típics del segle XVI, adaptant-los a les matèries primeres i als gustos d'ara.

D'altra banda, per a tots els gustos i també per a totes les butxaques la Festa del Renaixement també té les 16 tavernes oficials de la Ruta de la Saboga. A més, els forns i pastisseries també ofereixen les Llepolies de la Festa.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2010 Pàgina 48

La consellera de Salut, Marina Geli, ha presidit aquest divendres a Tortosa l’obertura de les cinc propostes del concurs d’idees per al nou Hospital de les Terres de l’Ebre. Amb tot, fins al setembre del 2010 no es farà públic l’equip guanyador encarregat de redactar el projecte defintiu del futur hospital, que s'ha de construir en els terrenys del pla parcial de la Farinera, al barri tortosí de Ferreries.

Els cinc equips participants per a la segona fase del concurs d’idees són:

-Brullet-Pineda Arquitectes SLP
-Silvia Barbera, Esteve Bonell, Josep Mª Gil
-CASA Solo Arquitectos SLP
- R. Sanabria & Arquitectes Associats, SLP & Arquitectura Ingenieria Salut, SLP
- Planho Consultores, SLP & Lahoz Lopez Arquitectos, SLP& Juan Herreros Arquitectos, SLP

El nou Hospital de Terres de l’Ebre preveu una superfície construïda de prop de 54.000 metres quadrats i un aparcament de 700 places. El pressupost previst és de 133,4 milions d'euros, import que inclou l’obra i l’equipament. El nou centre comptarà amb 287 llits, 236 dels quals seran d’aguts, 15 de psiquiatria i 28 de cures intensives. A més, es preveu que el nou centre compti amb els següents serveis:

Urgències:
2 punts de triatge
2 boxes REA
5 boxes Atenció ràpida
15 boxes polivalents
8 boxes observació

Urgències pediàtriques
1 punts de triatge
6 boxes Atenció urgent
2 boxes observació

Àrees Ambulatòries:
70 consultes
15 places hospital de dia oncològic
15 places hospital de dia mèdic
33 gabinets, 3 quiròfans sèptics i 4 sales endoscòpia


Àrea quirúrgica i Unitat de Cirurgia sense ingrés
Bloc Quirúrgic: 7 quiròfans + 1 quiròfan urgències.
14 llits de reanimació post-quirúrgica
Cirurgia Ambulatòria: 2 quiròfans de CMA + 21 places de CMA (preparació, despertar i adaptació al medi).

Àrea obstètrica
3 sales de part - dilatació
1 sala primera atenció i triatge
4 sales d’observació

Diagnòstic per la imatge:
3 sales de radiologia convencional
3 sala de mamografia
3 sales d’ecografies
2 sala TAC
1 sala ressonància magnètica

Radioteràpia
1 Accelerador lineal

Es constitueix el Govern Territorial de Salut del Baix Ebre

A banda, la consellera Geli també ha assistit a la constitució del Consell Rector del GTS del Baix Ebre, a Tortosa. La creació d’aquests consorcis és un pas més en la descentralització del sistema sanitari català, que té previst formalitzar un total de 37 governs territorials. El Pacte per a la Salut del Baix Ebre es va signar en data 3 de desembre de 2005 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, els municipis d'Aldover, Alfara de Carles, l'Aldea, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Benifallet, Carmarles, Deltebre, Mas de Barberans, el Perelló, Paüls, Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta i el Consell Comarcal del Baix Ebre. El Govern Territorial del Baix Ebre comprèn una població de 83.585habitants (segons població de referència de l'RCA de 2010). Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l'adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut.

Imatge: Generalitat de Catalunya

El 29 de setembre de 1979 el PSOE renunciava, en un congrés extraordinari, al marxisme. Aquella decisió liderada per Felipe González va ser decisiva per la transició i pel paper i hegemonia del PSOE com a referent de l’esquerra espanyola.

Crec sincerament que Catalunya necessita al PSC, com l’Espanya de la transició necessitava al PSOE. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, “lo catalanisme” té un repte tan important com el que es va produir a Espanya als anys 70-80. El futur de Catalunya depèn de la voluntat, capacitat i habilitat política dels seus representants. No parlo d’unitat, parlo de la capacitat de construir majories socials en torn a un ideal de país, de nació. Com va passar a la transició, no cal unitat. Sí que cal un ampli acord, un “bloc històric” en torn a una idea de poble, de nació, i el seu concepte de futur. A Catalunya, aquest gran acord ha estat el Catalanisme. Un concepte que quasi mai ha significat unitat política, més bé ha estat un repartir-se els papers, acceptant però que el subjecte era Catalunya i el seu encaix (o no) al concepte Espanya, sense renunciar mai a la seva personalitat, a la seva raó de ser. Catalunya com subjecte i objecte de fer política.

El paper assumit pel PSC, dins un PSOE jacobí va ser, era i és difícil. El PSC ha representat, amb encerts i errors, com tots, un ample ventall social del catalanisme polític. La seva ànima catalana sempre ha tingut una flameta encesa. Els Raventós, Obiols, Nadals, i com no Maragalls, sempre han tingut clar que el subjecte i objecte de la seva política era Catalunya, la seva nació.

Ara la sentència del Tribunal Constitucional diu que Catalunya, la nació, no pot ser ni subjecte, ni objecte “jurídic” de fer política. La definició de nació no té validesa jurídica. El preàmbul, i el catalanisme, com anècdota. Tots els que ens sentim catalanistes sabem que aquesta qüestió és innegociable. Seria renunciar a la nostra raó de ser. Si ho acceptàvem no seriem catalanistes, seriem un altra cosa.

Aquesta és la disjuntiva. Les declaracions de Carme Chacón i altres lligats a la direcció del PSOE; l’actitud dels diputats del PSC a Madrid té avui una transcendència molt superior a qualsevol altre moment de la nostra història, llevat la transició. Avui han de decidir quin és el subjecte i l’objecte, la seva raó per fer política. Si la resposta és el PSOE i Espanya, llavors s’entén que el PSC assumeix el paper de quinta columna en el sí de la nació. Una renúncia transcendent de la seva personalitat, de la seva tradició catalanista.

Algú pot pensar que la transició s’acaba, que el mapa “autonòmic” és definitiu, que la sentència del Tribunal Constitucional és el marc “jurídic”, l’únic marc jurídic possible de la política catalana. Catalunya, la nació catalana deixa de ser el subjecte jurídic de la política catalana. Una renúncia sense congrés extraordinari al catalanisme. Una renúncia de facto que ha portat a tots el que l’han practicat a la marginalitat política a Catalunya. Com el PP ( i no només el PP).

Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes. Sàpiguen que el esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme. Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!


Francesc Sancho i Serena
és diputat i alcalde de l’Ampolla.

[Àudio] Domingo Tomàs fa una primera valoració de la XV Festa del Renaixement

[Àudio] El director de la Festa del Renaixement fa les seues recomanacions per al cap de setmana de la festa

[Àudio] Domingo Tomàs explica com estan funcionament els nous espais i destaca la relació qualitat-preu de la Festa del Renaixement

Dos moments de la cerimònia inaugural de la XV Festa del Renaixement de Tortosa.

La cerimònia inaugural de la XV Festa del Renaixement de Tortosa va deixar ahir al vespre algunes imatges curioses. Una de les més estranyes va ser veure com un dels procuradors de la ciutat, Joan Caballol, es treia un petit artefacte de color negre d'entre la roba. Després de mirar-se'l una estona, el procurador va pitjar amb els dits l'aparell, impropi de l'època del Renaixement. Tortosa era una ciutat tan avançada durant l'esplendorós segle XVI que els procuradors ja rebien els correus reials per SMS...

Una tempesta d'estiu no arriba a deslluir la cerimònia inaugural, dedicada a repassar els primers 15 anys · El creador i impulsor de la Festa del Renaixement, Ramon Cardús, fa una crida a mantenir el rigor històric.

Tortosa ja ha començat la Festa del Renaixement del 15è aniversari. Ahir al vespre, una cerimònia inaugural més àgil que en anys anteriors, tot i que calia repassar el més significatiu dels 15 anys de la festa, va fer retrocedir els espectadors fins a l'esplendor del segle XVI. Una tempesta d'estiu va amenaçar de deslluir l'acte durant tota la tarda, però la pluja incipient només va ser un actor més de la cerimònia, tot recordant que la primera Festa del Renaixement va tenir lloc, en realitat, un maig plujós del 1996. També ho va recordar durant el pregó el president d'honor de la Festa del Renaixement, Ramon Cardús, principal impulsor de la festa. Però, abans del pregó a la plaça de l'Absis i de la tradicional obertura de portes del segle XVI al Portal del Romeu, una plaça de l'Ajuntament plena de gent va aplaudir els grups i les diverses companyies, alhora que van celebrar l'arribada de les banderes de Tortosa i de la Vegueria.

Per la seua banda, Cardús va recordar que la prioritat a l'hora de concebre la Festa del Renaixement va ser la creació d'un producte “lúdic i cultural de qualitat, basat en un referent històric rigorós, i una oferta d'espectacles gestats i produïts en bona part per la mateixa organització”, per promocionar el turisme i la cultura de Tortosa, reactivar l'economia, i fomentar l'associacionisme. Tot i això, Cardús va aprofitar el pregó per llançar un advertiment de futur: “Cal no perdre el que dóna veracitat i versemblança als nostres actes i cerimònies. No s'ha d'oblidar que la festa és una recreació històrica, no una representació”.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-07-2010 Pàgina 49

ARTICLES RELACIONATS:

Alcalde, regidors, autoritats, senyores i senyors,

En primer lloc voldria agrair que m’hagueu concedit l’honor de ser el pregoner de la quinzena Festa del Renaixement, que es suma avui a la dignitat de ser-ne el president d’honor.

Poques persones poden dir que han vist realitzats un dels seus somnis, un somni compartit i que afortunadament fa temps que podem dir que és el de tota una ciutat. Jo tinc està sort, i em permetreu que en presumeixi. Aquest somni, com tothom podeu imaginar és la Festa del Renaixement.

Com ja sabreu, la Festa, com a projecte, va sorgir a conseqüència d'un treball que estava duent a terme com a President del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Ho recordo novament per que vull fer esment del paper que hi va tenir els senyor Jesús Massip, amb qui em vaig posar en contacte per tal de dissenyar un escut que representés la nostra comarca. La recerca històrica que va fonamentar aquest treball va posar a les meves mans un petit quadern que, datat l'any 1544, descrivia i enumerava les forces de defensa de la ciutat de Tortosa en època de Carles V.

El referent històric, ric i descriptiu, que oferia aquell document, i la certesa que n'existien molts d'altres, es va configurar com a projecte incipient del que avui coneixem com a Festa del Renaixement.

L'experiència d'altres ciutats europees posava de manifest que la recuperació del passat a través d'activitats lúdiques havia fet possible la promoció econòmica i turística d’altres territoris. Vaig veure clara l’oportunitat per a Tortosa, convençut de la necessitat que teníem d’endegar un projecte ambiciós i de futur.

Per a que una visió com aquella es convertís en una realitat, en la Festa que és avui, calia no només definir un projecte amb objectius clars, sinó un projecte agosarat, ambiciós, que sorgís de la voluntat d’anar més enllà del que la raó i el nostre entorn ens deien que estava al nostre abast.

I així, la Festa va nàixer un plujós més de maig de l'any 1996 amb uns objectius que en van determinar el disseny i que avui continuen essent punt de referència: la creació d'un producte lúdic i cultural de qualitat, basat en un referent històric rigorós, i una oferta d'espectacles gestats i produïts en bona part per la mateixa organització, amb la finalitat de promocionar turística i culturalment la ciutat, com també de reactivar l'economia i l'associacionisme.

Per a fer possible la gran Festa que avui tenim van caldre per part de tots els implicats en el projecte, grans dosis de complicitat, de confiança en el projecte, de treball, d’esforç, de creativitat, de participació, d’amor a la nostra ciutat i al territori i sobre tot d’il·lusió, matèria primera amb la que, no hem cansaré mai de repetir, és construeix la nostra Festa.

Avui toca, i vull, donar les gràcies a totes i a cadascuna de les persones que han fet possible la Festa, agrair a tota la ciutadania que, en definitiva, li va donar legitimitat. Fer una llista dels agraïments m’és impossible, seria interminable però em permetreu que faci una menció a l’Ester Galindo i a la Núria Segarra amb qui vaig compartir especialment treball i il·lusió.

L’equip amb el que varem iniciar la Festa va haver d’enfrontar-se al repte de convèncer que era possible, i ho vam fer a través de l’emoció que provocava la descoberta de la ciutat amb una nova i màgica mirada, que oferia la imatge d'una ciutat poderosa i orgullosa dels seus símbols.

Consolidada la Festa i amb un creixement i un èxit espectacular, podem dir que està al nivell de les més importants d’arreu d’Europa. Però, com en tot projecte que es viu, l’evolució ha de formar part dels objectius. La Festa i el nou equip que avui la du a terme s’enfronten ara a nous reptes.

Cal tenir molta cura, l’èxit no deixa de tenir els seus riscos, cal buscar formules de renovació que mantinguin vives les expectatives de ciutadans i visitants, i que a la vegada, facin viable la necessària sostenibilitat de la Festa.

Imprescindible també, és vetllar per mantenir allò que ha estat primordial en ella: la màgia, la capacitat de captivar des de la autenticitat i el rigor històric, que sempre li han conferit l’estudi de l’època; l’esdevenir singular de la nostra ciutat i de la gent que hi viu; i la divulgació de l’essència dels nostres referents històrics.

Cal no perdre per tant el que dona veracitat i versemblança als nostres actes i cerimònies. No s’ha d’oblidar que la Festa és una recreació històrica no una representació.

La Festa, més enllà de difondre la cultura, ha de ser un instrument per potenciar que la pròpia ciutadania en generi. Ha d’afavorir la participació real, creativa i transformadora, amb l'objectiu de fomentar la presa de consciència i de responsabilitat quant al seu passat, el present i la construcció del seu futur.

Penso, i tinc el convenciment sincer que aquests principis han estat els que han conferit credibilitat a la Festa en el passat, que són la base inequívoca de gran part del seu èxit present, i els que necessàriament l’han de fer perviure en el futur.

Amb la il·lusió intacta d’aquell 31 de maig de 1996, us encoratjo a seguir treballant, a seguir participant, a seguir gaudint i somiant amb la Festa del Renaixement.

Moltes gràcies i bona Festa!

Ramon Cardús Llatse
President d’Honor de la Festa del Renaixement

Bona nit i benvinguts tots a la Tortosa del Renaixement.

A partir d'avui i fins diumenge iniciem un viatge a la història. Prepareu-vos per gaudir de quatre dies intensos en què Tortosa i els tortosins fem una capbussada al nostre passat més esplendorós. Reculem cinc-cents anys per retrobar-nos amb el Renaixement i conèixer una mica millor com eren els nostres avantpassats, aquells que van ser capaços de bastir i deixar-nos com a llegat un patrimoni cultural de primer nivell, com el conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis.

Enguany, la Festa del Renaixement fa 15 anys. I des de la Casa de la Ciutat hem volgut celebrar-ho i abocar-nos-hi en cos i ànima. Aquest any farem la festa encara més gran gràcies a l’esforç de treball i d’imaginació que s’ha fet. El meu reconeixement des d’aquí, en primer lloc, al procurador de la Festa, Jordi Folqué, i al director, Domingo Tomàs, perquè han estat capaços de forjar un equip de persones amb gran capacitat de treball que traspuen il·lusió i engrescament.

L’any 1995 sembla que queda molt prop, però ja fa 15 anys. Avui, hem volgut retre homenatge a una persona que en aquell moment va tenir la visió que Tortosa seria capaç d’organitzar una gran festa de recreació històrica i aconseguir una cosa que algú, en aquells moments, podia pensar una quimera impossible: la implicació de les tortosines i tortosins. Enguany hem volgut nomenar pregoner de la Festa del Renaixement a Ramon Cardús, primer procurador i president d’Honor de la Festa, creador d’una recreació històrico-festiva que avui, quinze edicions després, s’ha convertit en un referent a tota Europa. Reitero des d’aquí el meu reconeixement a la tenacitat de Ramon Cardús. També un record per a l’alcalde Marià Curto, el primer Procurador en cap de la Festa i qui va recepcionar la magnífica iniciativa de Ramon Cardús.

Però aquest 2010 també commemorem un altre aniversari lligat a la Festa. Es tracta del 500 aniversari del cavaller Cristòfor Despuig. L'obra de l'il·lustre tortosí confirma la importància cultural de la nostra ciutat en el Renaixement. Fou autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants a la Catalunya de l'època.

Com veieu, tenim molts motius per celebrar enguany com mai la Festa del Renaixement.

Dels espectacles no us en parlaré gaire. El procurador de la Festa ja us n’ha fet cinc cèntims. Al que sí que vull referir-me és als espais on es faran. Enguany ens trobem, una vegada més, amb centre històric encara en obres fruit de la rehabilitació del Pla Integral del Nucli Antic, el PINCAT. A diferència de l’any passat, aquest any ja podem gaudir de nous carrers i places, espais que llueixen com segurament mai ho han fet fins ara. És el cas del carrer Bisbe Aznar, el carrer de la Rosa, la plaça de la Cinta o aquesta magnifica plaça de l’Absis de la Catedral, on ens trobem ara mateix. Una catedral que, per cert, enguany també és notícia perquè finalment, després de massa anys, recupera les escales d’accés pel carrer Croera. Podrem comprovar-ho, si Déu vol, en molt poques setmanes, durant les properes festes majors de la Cinta.

Però enguany encara em toca demanar paciència als visitants de la Festa del Renaixement i també als veïns i comerciants afectats. Paciència i comprensió perquè encara hi ha equipaments i carrers en obres, com el carrer del Vall, que hem hagut de tallar a la circulació. Però calia fer-ho. Les obres de rehabilitació del nucli antic estan en la seva recta final i ens calia accelerar els treballs. Però l’esforç valdrà la pena, us ho ben asseguro.

L’any vinent podrem gaudir d’un nucli antic amb els carrers, places i equipaments que teníem previst rehabilitar pràcticament enllestit. Haurem finalitzat una reforma ambiciosa, que ha viscut la seva màxima intensitat en els últims dos anys i mig, i que haurà suposat un pas endavant molt important en la rehabilitació del nucli antic.

Però no només hem intervingut en l’àmbit d’actuació del nucli antic. Al barri del Rastre, per exemple, al marge de la urbanització del Portal del Rastre, anem a emprendre en els propers mesos un ambiciós projecte que inclou la urbanització de l’eixample del barri, que inclou els carrers Topet, Consol, Callao, Méndez Núñez i Ros de Medrano. És l’actuació més important que s’haurà fet al barri del Rastre en les últimes dècades.

Remolins, l’altre barri que assumeix un protagonisme destacat durant la Festa del Renaixement, també estrena en aquesta edició la remodelació dels carrers Major i Portal de Remolins.

No vull estendrem més parlant d’obres. El que sí que m’agradaria dir és que, malgrat l’important esforç que hem fet en aquests últims 3 anys, cal que continuem treballant amb la mateixa força i intensitat. Perquè l’objectiu que perseguim és que el centre històric de Tortosa llueixi no només durant els dies de la Festa del Renaixement. Volem que llueixi tot l’any.

Ara toca gaudir dels espectacles i de tot allò que envolta la Festa. Que ningú no és perdi la Ruta de la Saboga, un circuit d’evocadores tavernes que recreen l’ambient del segle XVI. I participeu del Mengeu de Festa. Els restaurants participen, un any més, en aquesta iniciativa que recupera els menjars genuïns del mil cinc-cents. Aquí cal agrair l’esforç i dedicació de l’Associació Plat i Got, per la seva empenta i implicació en la Festa.

Vull obrir ara el capítol d’agraïments perquè aquesta Festa és possible gràcies a la implicació i a la generositat de moltes persones. He esmentat abans al regidor de la Festa així com a Domingo Tomàs, director de la Festa. També vull nomenar explícitament a tot el personal del Departament de Festes. A la seva cap, Cristina Gilabert. Als diferents membres: Oriol, Eli, i molt especialment, si em permeteu, a Maria Rosa, que està convalescent i que, dissortadament, avui no ha pogut estar al peu del canó fins a l’últim moment. Una abraçada Maria Rosa. També un reconeixement al personal en pràctiques, Andreu i Abdel. A tots vosaltres, un fort reconeixement pel vostre treball al llarg de l’any.

També vull fer un reconeixement als col·laboradors de primera línia de l’organització de la Festa. N’hi ha molts. A Marga. A Toni Lara. Així com als vostres col·laboradors més propers. Gràcies a tots.

Aprofito també per donar les gràcies a tot el personal de la Brigada Municipal, de la Policia Local, i de tot l’Ajuntament de Tortosa.

També vull agrair la participació dels comerciants de la ciutat, especialment a l’Agrupació Centre Comercial i a la Cambra de Comerç. L’engalanament de botigues i negocis és una part fonamental de la Festa.

Tampoc no vull deixar de nomenar a totes les colles de cultura popular del municipi de Tortosa. La vostra implicació i el treball vers un objectiu comú durant els últims anys ha estat exemplar. Un aspecte que, tant a nivell institucional com a nivell personal, us vull agrair.

Un reconeixement que faig extensiu a la resta d’entitats, associacions i voluntaris de la Festa.

Entitats, associacions i particulars dediquen hores i dies durant tot l’any a preparar la Festa del Renaixement. A confeccionar vestits d’època, a investigar quins eren els menjars típics del XVI o a documentar com eren les cerimònies i actes de la Tortosa del mil cinc-cents.

Agraïment també a totes les empreses públiques i espònsors privats que han col·laborat. Les institucions: Generalitat, Diputació, IDECE, i les diferents empreses privades faran que, malgrat la conjuntura actual, les aportacions exteriors a la Festa puguin arribar als seus màxims històrics.

Un agraïment especial a tots els membres del comitè organitzador i del comitè assessor. Un reconeixement als anteriors procuradors de la Festa, el nostre pregoner, Ramon Cardús, Ismael Roldan i Jordi Bonilla.

I acabo fent un agraïment molt sentit a la part més important de la Festa: agraïment a tots vosaltres, als milers de tortosins i tortosines que durant aquests 15 anys us heu convertit en l’ànima de la Festa del Renaixement. Sens dubte, avui, aquesta festa no tindria cap mena de sentit sense la vostra participació. A tots i a totes, moltes, moltes, gràcies.

Bona Festa del Renaixement!
Visca la Vegueria de Tortosa!

Mil torxes van il·luminar aquest cap de setmana passat el castell de la Suda i les avançades de Sant Joan. Reivindicàvem el nostre patrimoni històric. Amb aquest acte simbòlic, que ens va emocionar a tots i totes, Amics dels Castells van celebrar el seu quinzè aniversari demostrant una vegada més que són una entitat imprescindible per preservar i revaloritzar els nostres principals actius històrics.

És ben cert que a Tortosa tenim un patrimoni monumental d’una riquesa extraordinària, i cal destacar entre altres elements tot el conjunt de l’arquitectura militar, que és el motiu fundacional d’Amics dels Castells. Un conjunt que, com ja s’ha dit, té més de sis quilòmetres de llargada, potser el més gran de la Península Ibèrica, però sobretot un conjunt que més enllà de la fortalesa de la Suda del segle X i dels trams de muralla del segle XIV, incorpora tot el conjunt de defenses del model Vauban, que tot i no ésser úniques en el nostre entorn, sí que m’atreveixo a dir que n’és el conjunt més important.

Els darrers anys a Tortosa hem fet un esforç important de recuperació que mitjançant diferents escoles taller i altres fórmules ocupacionals ens han permès recuperar part del conjunt i, per tant, cal continuar amb aquesta feina. Hi ha, però, una tasca pendent que és la de la neteja i senyalització turística del conjunt, que donaria una projecció i un valor afegit extraordinari a la nostra oferta turística.

Aquesta promoció patrimonial i turística de Tortosa té avui des de fa quinze anys, el seu principal actiu en la Festa del Renaixement, festa que va iniciar el regidor i bon amic Ramon Cardús i que va tenir el seu zenit en la desena edició l’any 2005 amb el reconeixement per part de la Generalitat com Festa Local d’Interès Turístic, any en que també vàrem rebre la Placa d’Honor del Turisme Català i el reconeixement per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del que n’era titular José Montilla, de Fiesta de Interés Turístico Nacional.

La festa no ha estat exempta de polèmica però sempre he defensat, i ho continuo fent, que cal fer tots els esforços possibles, inclosos els econòmics per potenciar-la. No es tracta tant d’un moment de diversió col·lectiva, que també, sinó d’un acte de promoció turística i, per tant, econòmica, en que els tortosins hi esmercem molts esforços i treball, especialment els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris, les entitats i els comerciants, amb els restauradors inclosos, per a convertir-la en una imatge de Tortosa per tot l’any i que genera interès per tot allò que podem oferir als turistes, més enllà de la pròpia festa. Cal continuar garantint el seu rigor històric, que és el fet diferencial amb altres festes de recreació històrica i fent la inversió necessària, perquè continuï sent motiu d’orgull per a tortosines i tortosins.

Aquest és el nostre repte. Dissabte passats Amics dels Castells ens van ensenyar que si posem llum al nostre patrimoni, Tortosa en sortirà guanyant. Si continuem apostant per la nostra ciutat històrica, Tortosa en el seu conjunt en rebrà els fruits. Ahir vam inaugurar una quinzena edició de la Festa del Renaixement que reivindica precisament el nostre passat esplendorós, com una forma molt activa de treballar pel present i, sobretot, pel futur. Us encoratjo a continuar lluitant i treballar per una Tortosa molt millor, més viva, més de les persones, més oberta.

Permeteu-me, finalment, que aprofiti per desitjar-vos a tots una molt bona Festa del Renaixement.
Terra d’aigua, terra d’un riu, visca la vegueria de Tortosa!


Joan Sabaté i Borràs
és senador i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa