Un grup creat ahir a la xarxa social de Facebook reclama que la planta del fabricant d'automòbils Chery que podria instal·lar-se a Catalunya ho faci a les Terres de l'Ebre. La causa té el lema "Volem la fàbrica de Chery a les Terres de l'Ebre" i argumenta que és la millor manera de frenar la despoblació del territori i compensar la pèrdua d'indústries com la planta Lear de Roquetes. El grup ja té aquest matí més de 30 membres. Amb tot, les primeres informacions indiquen que l'Espluga de Francolí o Vila-Rodona, al Camp de Tarragona, o bé Abrera, a l'àrea metropolitana de Barcelona, són les poblacions que estan més ben posicionades per atraure la important inversió del gegant xinès. Chery invertiria uns 1.000 milions d'euros i crearia uns 3.000 llocs de treball directes, però lluny del polígon industrial Catalunya Sud o de qualsevol altre polígon ebrenc.

El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de Chery van iniciar ahir els preparatius perquè el desembarcament del gegant automobilístic xinès a Europa es faci des de Catalunya. Montilla va viatjar fins a la Xina per donar un impuls a l’operació, que compta amb el suport del Govern de la província xinesa d’Anhui. Chery té pendent distribuir i fabricar els seus vehicles a la Unió Europea i les regions del mediterrani. La companyia figura entre els cinc primers fabricants xinesos de cotxes i ja té fàbriques a Rússia, l’Iran, Ucraïna, Xina, Indonèsia, Uruguai, Malàisia, Tailàndia i Egipte. Chery va tancar el 2009 superant els 500.000 vehicles produïts; des del 2006, creix a ritmes superiors al 30%.

Més informació:
-Vila-rodona podria tenir la gran fàbrica europea del gegant xinès de l'automòbil (El Punt)
-El president Montilla i el president de Chery inicien avui els preparatius perquè el desembarcament del gegant automobilístic xinès a Europa es faci des de Catalunya (Generalitat de Catalunya)


Foto: Generalitat de Catalunya

L'emissora municipal renova la imatge i prepara una programació que arrencarà l'1 d'octubre amb més informatius, tertúlies, magazins i entrevistes.

Ràdio Tortosa es renova per dins i per fora. L'emissora municipal de Tortosa inaugurarà les instal·lacions noves demà divendres al vespre, amb una festa i una jornada de portes obertes. De fet, l'estrena dels nous estudis coincidirà amb el començament de les festes de la Cinta i amb el lliurament dels mocadors a les penyes, que enguany es farà a la plaça dels Dolors. Ràdio Tortosa s'ha instal·lat als baixos de l'edifici municipal Montcada 27, amb un estudi principal en què la finestra dóna directament a la plaça dels Dolors i al carrer Montcada, al nucli històric.

 En aquest sentit, l'alcalde, Ferran Bel, va destacar ahir que les instal·lacions noves de Ràdio Tortosa són també una aposta per a la dinamització del nucli antic. “Són uns estudis oberts al barri i a la ciutat”, va assenyalar. Segons Bel, Ràdio Tortosa serà “líder al municipi” i “un referent a les Terres de l'Ebre i a la resta del país”. La nova Ràdio Tortosa té dos estudis principals per fer els directes, en què s'ha fet una aposta per les últimes tecnologies. L'estudi 1 o de continuïtat té una sala de control i un locutori amb capacitat per a set persones. L'estudi 2 està pensat per fer autocontrol, i hi caben quatre convidats. A banda, hi ha una cabina de gravació. Les dependències noves tenen una redacció, despatxos, un arxiu, una sala d'espera i un pati interior.




Ràdio Tortosa estrenarà la imatge nova, més les sintonies noves i les falques dels programes nous a partir del 3 de setembre, tot i que la programació nova no arribarà al 103.3 del dial fins a l'1 d'octubre. També aquest dia es posarà en marxa el web nou de Ràdio Tortosa, que permetrà escoltar l'emissió en directe i recuperar programes ja emesos. Per potenciar la interacció amb els oients, Ràdio Tortosa vol estar present en les principals xarxes socials, com Facebook o Twitter. Fins i tot es podran visionar vídeos, ja que a l'estudi 1 s'ha instal·lat una càmera que enregistrarà els programes o les entrevistes més interessants.

Informació de proximitat i col·laboradors

La inauguració de les instal·lacions noves arriba més d'onze anys després de la creació de Ràdio Tortosa, que fins ara havia tingut els estudis al primer pis del mateix edifici Montcada 27. La rehabilitació d'aquest equipament municipal, dins del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), ha estat l'oportunitat perfecta per rellançar l'emissora, amb un concepte més modern i obert a la participació ciutadana, i també amb una vocació territorial més gran. De fet, l'objectiu és consolidar una programació estable, molt centrada en la informació de proximitat i en la potenciació de la identitat cultural i social de Tortosa i de les Terres de l'Ebre.

Tot i que encara no s'han donat a conèixer els programes de la nova etapa, ha transcendit que hi haurà almenys dos informatius diaris i un magazín matinal de dues hores de durada, que conduirà la directora de Ràdio Tortosa, Núria Mora. A més, gràcies a un equip de col·laboradors, hi haurà entrevistes en profunditat, una sèrie sobre els 52 municipis ebrencs i una tertúlia periodística, amb el títol Montcada 27.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 02-09-2010 Pàgina 44

La Comissió 11 de Setembre convoca la tercera edició de la jornada reivindicativa.

La presentació de la III Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre, ahir al casal Panxampla de Tortosa. Foto: Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre.

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre, que agrupa diversos moviments socials i col·lectius independentistes, celebrarà la vespra de la Diada a Tortosa amb la tercera marxa de torxes per la independència dels Països Catalans. L'acte es farà el 10 de setembre i començarà a les vuit del vespre al castell de la Suda, des d'on sortirà una marxa de torxes que baixarà fins a la plaça d'Alfons XII, on hi haurà jotes i música tradicional. Enguany, el lema de la marxa serà “Les Terres de l'Ebre decidim sí als Països Catalans”. Els organitzadors han volgut recordar així les consultes sobiranistes que s'han fet al territori, i alhora reivindicar la unitat dels Països Catalans i el paper central que tenen les Terres de l'Ebre. De fet, en els actes, hi participaran persones i col·lectius de banda i banda del riu Sénia. A més, l'encarregada de llegir el manifest de la comissió serà Glòria Ferrús, veïna d'Ascó i activista contra el cementiri nuclear.




Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 02-09-2010 Pàgina 7

El ple de l'Ajuntament va aprovar dimarts la cessió gratuïta d'uns terrenys a Educació perquè hi puga construir unes noves instal·lacions per a l'institut de Roquetes. En total, són quatre finques amb 433 metres quadrats, situades a l'avinguda del Pare Romanyà. Ara, l'institut no té prou espai per encabir tots els estudis i cicles que imparteix. És el cas dels cicles de perruqueria i estètica, que han de fer-se en un local de lloguer del carrer d'Anselm Clavé.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 02-09-2010 Pàgina 8

Els grups municipals de CiU i del PSC van emetre ahir dos comunicats en què reclamen a l'alcalde, el republicà Gervasi Aspa, que tinga en compte les al·legacions dels veïns i comerciants, i que introdueixi canvis en el projecte de reforma i dinamització del centre urbà i comercial de Deltebre. Segons CiU, el projecte de l'equip de govern no s'ajusta a les necessitats reals dels comerciants i veïns del nucli de la Cava, i lamenten la “falta de diàleg” de l'alcalde. De fet, CiU també ha presentat al·legacions pròpies, en què demana l'inici d'un procés de participació ciutadana i que el projecte de reordenació incorpori més carrers, sense reduir les zones d'aparcament i garantint el manteniment del mercat dels dijous, i també la doble direcció de l'avinguda Goles de l'Ebre. Per la seua banda, el PSC també ha criticat Aspa per no haver impulsat la participació ciutadana, i per haver titllat de «persones desequilibrades» els crítics amb el projecte.

Publicat a ElPunt.cat i a 
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 02-09-2010 Pàgina 8

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la regidora d'Urbanisme i presidenta de la societat municipal Tortosa Media, Meritxell Roigé, han presentat aquest matí els nous estudis de Ràdio Tortosa, als baixos de l'edifici municipal Montcada 27. L'emissora municipal inaugurarà les noves instal·lacions i la seua nova imatge aquest divendres, 3 de setembre, però la nova programació podrà escoltar-se a través del 103.3 de l'FM i per internet a partir de l'1 d'octubre, al nou portal www.radiotortosa.cat. A banda, l'emissora també estarà present en les principals xarxes socials d'internet, com Facebook o Twitter. Els nous estudis s'han posat en marxa als baixos de l'edifici Montcada 27, rehabilitat en el marc del Pla Integral del Nucli Antic (Pincat), mentre que el finançament per equipar l'emissora (128.000 euros) han anat a càrrec exclusivament de l'Ajuntament de Tortosa. L'aposta de l'equip de govern municipal és doble en el sentit d'impulsar l'emissora i, al mateix temps, de contribuir a la dinamització del nucli antic. La inauguració de les noves instal·lacions, onze anys després de la creació de l'emissora, coincideix aquest divendres amb l'inici de les festes de la Cinta i inclou portes obertes a partir de les 19.00 hores. Els ciutadans que ho vulguin podran visitar els nous estudis i comprovar la nova estètica, moderna i urbana, amb què s'ha dotat Ràdio Tortosa.

Les noves instal·lacions tenen dos estudis totalment insonoritzats equipats amb les últimes tecnologies. L'estudi 1 és el principal de continuïtat i disposa d'una sala de control i un locutori amb capacitat per a set persones. L'estudi 2 està pensat per fer autocontrol i té cabuda per a quatre convidats. Les noves dependències radiofòniques compten també amb una àmplia redacció, despatxos, arxiu, sala d'espera, així com un pati interior. A partir d'aquest divendres 3, el dial 103.3 FM ja començarà a emetre la nova imatge sonora de Ràdio Tortosa, amb el llençament de les sintonies que a partir d'ara han d'identificar l'emissora. L'objectiu és consolidar una programació estable, molt centrada en la informació de proximitat i en la potenciació de la identitat cultural i social de Tortosa i de les Terres de l'Ebre.

Per a fer possible aquest nou projecte radiofònic es compta amb una plantilla de quatre persones, formada per les periodistes Maite Ruiz i Núria Mora, el tècnic de so Xavi Espuny, i la responsable del departament comercial, Tere Gilabert. A banda, Ràdio Tortosa ha forjat un equip de col·laboradors per completar una programació de producció pròpia.

El col·lectiu aprofitarà l'enquesta de l'Ajuntament als veïns i prepara un seguit de mobilitzacions per rebutjar la restauració de l'argilera amb residus.

La Plataforma de Veïns i Veïnes del Pinell de Brai farà una campanya activa perquè el poble rebutgi la instal·lació d'un abocador de residus sòlids urbans al municipi. Així ho van anunciar durant una assemblea informativa, dilluns a la nit, al centre polivalent. L'acte va despertar força expectació entre els veïns, però sobretot va servir per constituir formalment la plataforma. “Tothom que vulgui treballar pel «no» a l'abocador serà ben rebut, i ja vam tenir alguns oferiments des del públic”, va explicar un dels portaveus de la plataforma, Marc Martínez.

Un dels temes de l'assemblea va ser la convocatòria d'una enquesta ciutadana a càrrec de l'Ajuntament, encara sense data. De fet, tant l'alcalde del Pinell de Brai, Pere Martí (CiU), com tots els regidors també van assistir a l'assemblea, segons va detallar Martínez. La consulta no serà vinculant, però la plataforma pretén mobilitzar els veïns perquè votin “no” a l'abocador.

El projecte naix de l'interès de les empreses Puigfel SA, Pàndols SA i Suministros de Arcillas SA, que preveuen rehabilitar una argilera del poble amb bales de rebuig de residus sòlids urbans. La intenció de les empreses és reomplir el forat de l'argilera amb més de 6 milions de tones de residus, durant els pròxims 25 o 30 anys. Així, segons els primers càlculs, l'abocador podrà rebre fins a 800 tones diàries, d'acord amb el conveni firmat entre les tres empreses i el consistori.

Perill de fuita en cas de pluges torrencials

El Pinell de Brai En l'assemblea, hi van participar l'hidrogeòleg Antoni Canicio i el tècnic en relacions laborals Ernest Blanch. Segons la plataforma, Canicio els va dir que l'emplaçament de l'abocador no és idoni, ja que en cas de pluges torrencials podria haver-hi una fuita i els residus acabarien fent cap al riu Canaletes, afluent de l'Ebre.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-09-2010 Pàgina 9

Foto: Plataforma de Veïns i Veïnes del Pinell de Brai

Els veïns del carrer Molí tornaran a tallar divendres el principal accés al polígon industrial d'Ercros a Flix, per protestar contra la falta de seguretat en les obres prèvies a la descontaminació del pantà. Segons va anunciar ahir un dels afectats, Joan Soriano, el tall començarà a les set del matí i es perllongarà durant quatre hores. El 20 d'agost passat, els veïns ja van fer un primer tall del carrer, tot reclamant la construcció d'una rotonda a l'entrada del polígon; però també que l'empresa que executa els treballs, FCC, assumeixi els desperfectes que el pas dels camions ha provocat a les façanes de les cases, i les esquerdes que les obres al riu haurien provocat als habitatges.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-09-2010 Pàgina 9

El Departament de Governació i l'Ajuntament de Tortosa ja han iniciat les obres per desplegar la xarxa de la fibra òptica, amb un pressupost de més d'1,5 milions d'euros. El projecte per desplegar una xarxa metropolitana a Tortosa i Roquetes permetrà la interconnexió de més de 40 organismes públics i seus d'entitats. En total, es construiran 19.950 metres nous de xarxa de fibra òptica, però també s'aprofitaran més de 2.700 metres de canalitzacions municipals ja existents. Les obres s'acabaran a finals del 2010. Segons Governació, la fibra òptica és fonamental perquè el campus de l'Ebre de la URV es connecti a l'anella científica i per millorar les comunicacions al territori.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-09-2010 Pàgina 9

El desplegament de la fibra òptica

Concretament, es tracta de fer arribar la fibra òptica a Tortosa a través de l'autovia de l'Aldea (C-42). Un cop a Tortosa, es desplegaran uns 4.000 metres més de cable per unir l'Ajuntament de Tortosa, el Teatre Auditori Felip Pedrell, la seu de la delegació del govern i els altres serveis territorials de la Generalitat, l'emissora Ràdio Tortosa, l'Oficina de Treball, els jutjats, l'hospital Verge de la Cinta, els centres d'atenció primària El Temple i Baix Ebre, el centre de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Escola d'Infermeria i el nou campus de la URV. De fet, la necessitat d'integrar el campus de les Terres de l'Ebre en l'anomenada Anella Científica ha propiciat l'arribada de la fibra òptica a Tortosa. A més, la xarxa també farà arribar la fibra òptica al futur hospital de les Terres de l'Ebre, a la Cambra de Comerç, a la UNED, a l'oficina de Correus, a la central de Telefónica, a la caserna regional dels Mossos d'Esquadra, al centre cultural L'Escorxador, a la biblioteca i als instituts, així com al Consell Comarcal del Baix Ebre i a l'Ajuntament de Roquetes. Finalment, la fibra òptica també arribarà al Punt Òmnia, al CEIP La Mercè, al col·legi Consolació, a l'estació d'autobusos, al magatzem, a l'escorxador i a la deixalleria municipal, i també a la seu del setmanari La Veu de l'Ebre. El projecte té un cost d'1,5 milions d'euros en dos anys. De fet, encara que les obres han experimentat un retard considerable, la previsió és que l'actuació estiga enllestida a finals del 2010.
 

Foto: Generalitat de Catalunya

L'associació de veïns Delta va presentar ahir més de 1.500 al·legacions al projecte de renovació del centre urbà i comercial del nucli de la Cava, les quals han d'afegir-se a les 80 al·legacions presentades per la Federació de Comerç i Turisme de Deltebre (Fecotur). El projecte té un pressupost d'1,7 milions, i l'Ajuntament disposa d'un ajut de 875.000 euros dels fons Feder. Amb tot, el govern de Gervasi Aspa (ERC) ha previst que veïns i comerciants hagin de pagar uns 250.000 euros en contribucions especials. “L'Ajuntament ha imposat el projecte sense tenir en compte la participació ciutadana, ni el fet que la crisi actual té unes repercussions econòmiques importants per a la gent que haurà de pagar les contribucions especials”, va lamentar el president de l'associació de veïns Delta, Pascual Chacón. D'altra banda, les al·legacions veïnals també rebutgen la intenció de convertir l'avinguda Goles de l'Ebre en un vial de sentit únic, amb voreres més amples i un carril bici. “Volem que l'avinguda Goles de l'Ebre continuï sent de doble sentit; que s'acabi tot el carrer Barcelona, i que no s'eliminin tants aparcaments”, va concloure Chacón.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-09-2010 Pàgina 9

Foto: Bloc de Lluís Soler

El jutjat de menors de Tarragona ha condemnat a sis anys d'internament i a tres anys més de llibertat vigilada el noi de 16 anys que a finals d'octubre de l'any passat va assassinar la mare i la seua parella sentimental, de 42 i 34 anys respectivament. Els fets van tenir lloc en un habitatge de la rambla de Catalunya del barri tortosí de Ferreries. El jove, d'origen xinès com la mare i el seu padrastre, va utilitzar un ganivet de cuina per cometre l'assassinat després de fer una llarga migdiada. La discussió va culminar amb 31 ganivetades al padrastre, amb qui el noi tenia una relació molt dolenta perquè l'home sempre el menyspreava i l'insultava, segons va justificar el menor. En canvi, la dona va rebre una sola ganivetada mortal quan va intentar frenar l'agressió, segons detalla l'escrit del jutge. La fiscalia apel·larà contra la sentència davant de l'Audiència.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-09-2010 Pàgina 9

El fortí d'Orleans, des d'on s'elevarà el globus d'Amics dels Castells, vist des de l'aire. Foto: Google Maps.

Un globus aerostàtic que s'enlairarà uns 30 metres per damunt de les muralles serà la principal atracció de la segona Diada dels Castells per la Pau, que Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i l'associació Amics i Amigues de la Unesco celebraran conjuntament l'11 de setembre, en el marc de les festes de la Cinta. Els enlairaments del globus tindran lloc al final de la jornada, i la gent podrà pujar-hi després d'un sorteig per gaudir d'unes panoràmiques úniques del fortí d'Orleans i de tota la ciutat des de l'aire. La jornada començarà a les sis de la tarda amb una caminada des del carrer Portal del Romeu, on cada participant rebrà un globus de color blanc. A l'inici de la jornada també se sortejaran les 80 entrades per pujar al globus, que s'instal·larà al castell d'Orleans. Un cop al fortí, un violinista interpretarà en directe El cant dels ocells, i els participants en la caminada hauran de deixar anar tots els globus. En aquest sentit, l'objectiu de la diada és reivindicar que el fortí d'Orleans, un recinte defensiu del segle XVII, abandonat i sense ús, siga convertit en un centre d'interpretació per la pau i els drets humans. Al juny, el mateix fortí ja va ser apadrinat pels alumnes de cicle superior del col·legi de la Consolació de Tortosa.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-08-2010 Pàgina 9

En primer lloc, gràcies al Sr. Alcalde, el Sr. Ferran Bel, per haver-me invitat a fer el pregó de festes de la Cinta, especialment per les paraules en que ha tingut a bé presentar-me.

El meu mèrit principal és el d’haver estat elegit alcalde el 19 d’abril de 1979, extensible a tots els que anaven a la meva candidatura, igualment als regidors que em van votar aquell dia –malauradament alguns ja despareguts- i a aquells ciutadans que varen creure en un projecte per una Tortosa gran i de tots. Després encara vaig ser alcalde fins a 1995. Setze anys ja és una etapa llarga en la vida d’una persona i d’una generació; encara que molt menys en la història d’una ciutat bimil.lenària com Tortosa, Dertosa, possible Ilercavonia.

Bé, estava jo fa uns dies meditant sobre els 16 anys d’alcaldia i els altres que vaig estar al senat, pensava sobre tot en Tortosa i en les terres de l’Ebre, recordava l’arribada, no fàcil, de la democràcia a Espanya amb les eleccions del juny de 1977, la democràcia municipal des de 1979, l’estatut i les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980, estava amb aquests pensaments caminant voltant la llotja, aquí al parc, quan vaig veure una ombra –o m’ho va semblar- que em cridava en veu baixa.

..Hola! - em va dir.

..Hola! - li vaig contestar descuidadament; no estava segur si em parlaven a mi.

..Què està pensant?

Sense saber si parlava amb algú amb cos i ànima o m’estava aventurant a parlar sol, m’atreví a dir:

.. Estic agafant idees per a fer el pregó de festes de la Cinta, lo dia 28.
La resposta d’aquella veu fosca, d’home, amagada entre ombres, que pot ser em parlava des de darrera un arbre o entre els nanos i gegants, em produí un salt al cor:

..Jo l’ajudaré - em va dir.

..I vosté, qui és? -li vaig respondre pensant que la conversa s’allargava massa, que s’estava fent fosc i convenia escampar la boira i anar a cercar inspiració a un altre lloc; potser a la muntanya prop de Mig Camí mirant cap al port, disfrutant la posta de sol, tots els dies diferent, sempre esplèndida.

.. Jo sóc Cristofor Despuig i Pinyol, fill de Pere Joan Despuig i Francina Pinyol, nascut el 1519, casat amb Marianna Curto, pare de 3 filles. Conec aquesta ciutat, puix ho podeu comprovar si heu llegit “Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, que vaig escriure l’any 1557.

Jo no sortia del meu astorament, m’havia quedat gelat, però ell seguí:

.. Sé que he tingut influència en la literatura del Renaixement i que a la meva ciutat sóc personatge reconegut fins i tot amb un carrer:

..I un Gegant amb el seu nom - m’atreví a dir.

.. Ja en parlarem d’això – continuà-. Soc amic dels Oliver de Boteller. Les meves 3 filles, totes casades, han estat apadrinades pel mateix vescompte de Castellbó, Lluís Oliver de Boteller i els seus dos fills Onofre i Marianna . Més us dic, soc consogre de Joan de Aldana, el capità tortosí que tantes gestes militars va realitzar al servei dels virreis de Nàpols i de Sicília. Ell personalment va fer presoner al rei Francesc I de França a la batalla de Pavía. Doncs bé, Marianna Curto, que després es casaria amb mi, va ser la padrina de boda de Joan d’Aldana amb Magdalena Amic, filla del prestigiòs jurista Joan Amic. I sóc consogre d’Aldana perquè com entendreu una filla meva es va casar amb un fill seu.

..Ja veig que vosté és no solament una persona reconeguda i apreciada a Tortosa, sinó que a més a més, està ben relacionat amb el poder – li diguè amb gosadia.

I ja amb la confiança d’estar parlant uns minuts amb el cavaller, li vaig preguntar: Però com és que vosté està a Tortosa a l’agost del 2010, i no està en el més enllà, si fa més de 400 anys que és mort?
..Ara li diré. Jo, com a tortosí il.lustre i perdone la petul.lancia, Sr….
…Beguer, Vicent Beguer - vaig dir-li.

..Doncs jo, Sr. Beguer, com a tortosí de família noble que sóc, vaig ser educat en obres militars, en dançar, però també en llegir llibres de totes històries, m’he preocupat per conèixer, per saber, he estat procurador municipal, i també procurador general de la baronia de Carles i Alfara per la ciutat de Tortosa. Per tant, després d’escriure un llibre on parlo de Tortosa, de la llengua catalana, de la Corona Catalana-aragonesa, de Ramon Berenguer IV, del Principat de Catalunya, de les valeroses dones tortosines, de l’església, del bisbe, fins i tot del Papa…, després de tot això no me’n podia anar del tot. Així és que he vingut de quan en quan.

-Jo l’escoltava i ell seguí parlant-

.. Amb motiu de la guerra dels segadors, al 1640 per donar suport a Catalunya contra Felip IV i el Conde-Duc d’Olivares que ens atropellaven i vexaven .No vaig tornar fins la guerra del francés, per ajudar-vos, encara que van ser la Mare de Déu de la Cinta i la Verge de la Providència, de Mig Camí, les que us van salvar de moltes morts.

..I no volia tornar –seguí Despuig- perquè veia que com més passava el temps, més embolicat estava el vostre país, barallant-vos uns contra els altres. La meva influència era poca. Però des de que vareu aconseguir la democràcia el 1977, penso que Espanya anirà sempre endavant, que el Principat de Catalunya tornarà a ser exemplar i que Tortosa, a la que tant estimo, serà capdavantera, volguda i respectada . Des de que celebreu les festes del Renaixement encara em resulta més fàcil vindre, perquè entro al cos del gegant que en el meu honor vareu construir, surto d’ell quan em sembla, i el dia següent de la Cinta, torno al més enllà. He satisfet la vostra curiositat, Sr. Beguer? Permeteu que us ajude?

Passat l’ensurt inicial, jo ja havia agafat confiança. Ja em creia que aquella ombra, no sé si amb figura humana, era el cavaller Cristofor Despuig, i que em podia ajudar. No m’havia passat mai res semblant. És cert que en circumstàncies difícils rebem ajut de Sant Antoni o d’algun altre sant, o d’algun avantpassat. Despuig i Pinyol, ah! els Pinyol vaig pensar, pot ser sí. El meu oncle Manuel m’haguès tret de dubtes .

 Continuant amb la conversa em vaig atrevir a dir-li:

.. Però vosté coneix bé la Tortosa actual, cavaller?

.. Bueno, pot ser ens podem ajudar de l’un a l’altre –afegí Despuig- però no es faci moltes il.lusions que sempre dono un tomb per la vegueria, el que ara n-hi dieu Terres de l’Ebre. Jo us dono un cop de mà en el pregó i vos m’ensenyeu la Tortosa moderna, que en l’escàs temps que em deixen els desfiles del Renaixement no he pogut conèixer a fons.

..Fet –li vaig dir ans de que es repensès-. El dia 28 d’agost és el pregó. Estaran les pubilles i pubilletes, més de 100. Representen a associacions de veïns, entitats, barris, pedanies, Jesús, totes amb els seus presidents... No hi faltarà el Sr. Alcalde, la Corporació municipal. És un acte on hi va molta gent, pares, mares, iaios..És un compromís, i tot al centre del parc Teodor González, aquí mateix , que es va fer fa més de 100 anys al que era el “Mas dels titos”, i ara està molt bonic. Teodoro González i els seus germans van començar la ciutat moderna…

..No seguiu – m’interrumpí Despuig - que de la Tortosa contemporània no en sé molt, però si la meva rèplica en gegant està vivint aquí a la llotja, al parc Teodoro Gonzàlez, lo menys que puc fer és conèixer on visc.
..Jo volia parlar de la Tortosa actual –vaig seguir- sobre tot de la democràcia cap aquí, del que hem fet, d’on estem, d’on hem d’anar. Ens trobarem davant de molta joventut i els he de dir que no sempre hi han hagut les comoditats i els serveis actuals, que la ciutat i els barris no tenien carrers amples, ni aigua corrent, ni llum. Que això s’ha fet amb l’esforç de generacions, que pot ser ara estem en temps difícils, però que amb el treball, el món i Tortosa han avançat i que el futur…

..A mi no em vingueu amb històries - m’interrumpí Despuig. Tot això ja ho sé i no us dic que no en parleu, però heu d’explicar d’on venim per a saber on voleu anar. Per exemple, si jo sóc famòs per haver escrit els col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa, es podria saber també que vinc de la nissaga dels Despuig, dels que el meu avantpassat Roger, lluitant per al Comte Ramon Berenguer IV va escalar i penetrar al castell de la Suda, i el comte li va concedir el castell i el lloc de Paüls. I Macià Despuig que va participar al Comprimís de Casp i al Concili de Constança com Embaixador d’Alfons V, i va acompanyar al Rei a la conquesta de Nàpols. I Bernat Despuig –seguia parlant el cavaller- que va ser gran maestre de l’Orde de Montesa i Sant Jordi d’Alfama i embaixador davant del Papa, enviat per Ferran el Catòlic.

..Prou cavaller - li vaig dir mig enfadat -. L’estem honorant pel Renaixement, i és possible que no ens haguem estudiat tal com caldria la seva obra i el seus familiars, però ara estem a les festes de la Cinta, i com li he dit abans estaran la Reina i la Reina infantil i les pubilles i segurament voldran que parlessem de les festes o de la Mare de Déu de la Cinta que és la patrona de la ciutat. La familia Despuig avui no toca.

..Jo també tinc veneració per la Mare de Déu de la Cinta, i per Santa Candia que vostès han oblidat -diguè Despuig-. Però sàpigue que de Castella i de molts altres llocs de tota Espanya venien per demanar a la gloriosa santa Candia de curar diversos mals i per la intercesió d’ella es curaven de lletges malalties.

..Bueno, estem aquí per parlar del pregó, de les pubilles a les que haurem de posar l’Orde de l’atxa, Sr. Despuig -, vaig insistir……

..Cavaller Despuig – replicà-. Li recordo, va afegir, que si el dia 28 d’agost posen l’atxa a unes eixerides xiquetes, serà perquè al meu llibre vaig recordar la proesa de les dones tortosines. Los saguntins i numantins eren famosos per tot el món, perquè sempre mos recordem més de les desgràcies. I si jo no ho haguès recordat als meus col.loquis, el dia 28 les pubilles i pubilletes i tothom que estiguès al parc, tindrien que aguantar el discurs de l’alcalde i el de vostè, sense fer un acte tan bonic com posar-los l’Orde de l’Atxa a les pubilles en reconeixement del mèrit de les dones tortosines en la reconquesta de la ciutat. Ja veu com gràcies a mi, s’ha recuperat una tradició que enalteix a Tortosa i a les seues valeroses dones .

..D’acord cavaller, Però m’agradaria que coneguès una mica la Tortosa modernista, podriem anar demà a veure el mercat restaurat fa pocs anys i l’escorxador ara convertit en museu, casa Brunet seu de la Cambra de Comerç, casa Pallarés, casa Grego ….. Podriem allargar-nos-hi, perquè el modernisme va tenir a Catalunya, i a Tortosa en concret, un desenvolupament molt important.

..Un altre dia m’agradaria sortir de la ciutat - digué Despuig - i anar al port, lloc per caminar i fer salut. I un rato passejar pel riu Ebre font de tanta riquesa. Per aquestes muntanyes properes hi havia molts porcs salvatges, cabres monteses, cabirols, ginetes, texons, gats cervals, esquirols, llebres… I tampoc hi mancaven llops i raboses. I garces reals, esplugabous, alcarabans i àguiles i falcons.

Despuig va continuar:

..I havia sentit dir que a la Vall d’en Rubí s’hi trobaven robins, esmeragdes, jaccins i granats.

..Veig que sabeu molt d’aquestes muntanyes, encara que pedres precioses em sembla que no n’hi han hagut mai - vaig dir-li.

..Pot ser no - contestà el cavaller- però ben bé puc dir-li que vora la font Sendrosa s’hi troben la major part de les herbes que han de menester los apotecaris, com la salvia, l’eufrasia, la sarsaparrilla, l’herba escursonera i moltes altres.

..Seria els apotecaris del seu temps perquè al segle XXI…- m’atreví a dir-li...

Vostè què sap de medicines -, va continuar Despuig - I al terme de Carles hi ha castanyes, pi ver, roure, carrasca, grévol, teix, boix, ginebre, sabina. I els bolets que s’hi crien: rovellons, pebrassos, robiols, búferes, i ¡mataparents!. I no li dic de peixos al riu ni de fruiters, que la riquesa d’esta terra és immensa.

..Bueno, jo pensava que vostè, cavaller, volia saber coses de la modernitat. Pense que estem a la vora del pont del Mil.lenari, que és una gran obra d’enginyeria, i tenim aquí al costat el teatre auditori que porta el nom del musicòleg tortosí Felip Pedrell on s’hi fan moltes actuacions i obres de teatre, concerts. Fins i tot és conegut a l’estranger… I també tenim un Pavelló Firal, i polígons industrials, s’està restaurant el casc antic, i aquí al costat estan construint un pàrquing…

..Massa cotxes - interrumpí Despuig.

..Sí, però són útils. Pense que si vostè, que veig que té devoció a la Mare de Déu de la Providència, vulguès visitar-la, suposo que a la seua edat no podria anar-hi caminant , en canvi en cotxe en uns minuts ens hi allarguem.

..Sí que m’agradaria -reconegué el cavaller - i li podriem cantar uns Goigs.

..Ho farem, encara que si explico esta conversa al pregó, pot ser les pubilles i les pubilletes no sapiguen el que són los Goigs - vaig contestar-li.

..Què em diu - s’enfadà Despuig-. Una tradició tan bonica s’ha perdut?

..No del tot. A l’ermita de Sant Julià a Alfara de Carles els vaig cantar no fa gaire, i també es mantenen a altres llocs.

..Em deixeu més tranquil, perquè com sabeu sóc senyor de Carles i no voldria que al meu territori es perdès tan santa i poètica tradició. No oblideu que un poeta tan reconegut com mossèn Cinto Verdaguer va escriure goigs a la Mare de Déu de Montserrat i el nostre Mossèn Tomàs Bellpuig els va fer també a la Mare de Déu de Montserrat de la carretera Simpàtica, a la de l’Aldea i a la de la Cinta. I el gran poeta tortosí del segle XVII Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, va escriure goigs a Santa Bàrbara, a la Mare de Déu, a Sant Miquel…I a Tortosa hi han goigs també a la Verge dels Àngels a l’ermita de la Petja, i a l’ermita de Solicrú, que la van destruir els francesos . Tot això ho ha d’explicar a les pubilles al pregó, perquè cantar goigs és una tradició pietosa i poètica que estimula la germanor.

..D’acord, però es tractava de que jo li expliquès també les novetats de Tortosa. Les mateixes ermites de Mig Camí i del Coll de l’Alba estan restaurades, tenim Exposició permanent a la Catedral, s’està construint un nou edifici universitari a Remolins, delegacions de la Generalitat…, la ciutat no s’adorm i d’aquesta crisi que hi ha a tot arreu segur que ens en sortirem. Vull que ho veigue, cavaller.

..Sí, sí,- em reconegué -. Però demà anirem primer a cantar-li goigs a la Mare de Déu de la Providència, després al Coll de l’Alba i així contents i ja purificats, donarem un tomb per la ciutat. Ah! I a la Mare de Déu de l’Aldea. A què no ha cantat goigs a la Mare de Déu de l’Aldea amb aquella tornada que deia!
..Mare de Déu de l’Aldea,

Salveu i engrandiu Tortosa
..I amb aquelles estrofes tan boniques, també de Mossèn Bellpuig, que els hi podria ensenyar a les pubilles:


Als deserts de la ribera

Vostra imatge va florir

damunt d’un coll d’olivera

que és l’arbre més tortosí

Veleu sempre dolça Mare

sobre tots los vostres fills

Vostra santa mà els ampare

Nit i dia en sos perills,

Feu-los d’honradesa espills

I infoneu-los fe ardorosa.
Mare de Déu de l’Aldea

¡Salveu i engrandiu Tortosa!

Dites amb força aquestes últimes paraules, Despuig desaparegué entre els gegants de la llotja.

Al dia següent…, perdonen Sr. Alcalde i Corporació Municipal, s’ha fet una mica tard, la Banda Municipal i l’Orfeó tortosí estan esperant, i ja no em queda temps per fer el pregó. Resumim-lo: El missatge de Despuig, ENGRANDIU TORTOSA.

Tortosins i tortosines, ¡molt bones festes!

Text íntegre del discurs de Ferran Bel durant el pregó de les festes.

Un any més, i fidels a les nostres tradicions, ens reunim tots en aquest magnífic embolcall que ens atorga el Parc Teodor González per donar la benvinguda al pregoner de les Festes de la Cinta, Vicent Beguer i Oliveres, i a aquestes pubilles i pubilletes que han de representar l'esperit de la nostra Festa Major en l'apartat més popular i ciutadà. A totes elles, i de forma especial a la Reina i Reina Infantil d'enguany, Rosa i Cinta, i a les seves famílies i a les institucions que representen, el meu més sincer agraïment per la il·lusió i l'esforç posat i per l'important treball de representació de la ciutat que fan en el transcurs de les celebracions festives.

Ens trobem un any més, com ja he dit, en aquest marc del Parc Teodor González. Si l’any passat, tal dia com avui, ens trobàvem en un parc a mitja remodelació, avui –de fet des de ja fa alguns mesos- podem comprovar el resultat d’aquesta rehabilitació, la més important que s’ha fet en els cent d’anys d’història d’aquest emblemàtic espai verd. Sense ànim de ser molt exhaustiu, com podeu observar la remodelació que hem fet ha estat molt intensa. Hem renovat tots els drenatges, hem modificat el ferm, hem canviat tota la il·luminació del passeig central i l’hem alliberat del cablejat. També hem posat bancs nous, hem dotat al parc de dos nous espais infantils i d’una pista de jocs esportius, així com d’un circuit de gimnàstica per als més grans. També hem millorat el llac vell i el nou, així com les fonts. Hem plantat i replantat diferents espècies fins arribar a tenir avui en aquest recinte més de 600 varietats botàniques.

Hem fet de la Llotja la Casa dels Gegants, una mostra de la nostra cultura popular a l’abast de tothom. Allí hi podem trobar els nostres gegants, els nanos, i tot el bestiari. Així, us convido a gaudir-ne i, sobretot, també a que ens ajudeu a conservar-lo.

Però ara, vull saludar-vos molt especialment a vatros, les pubilles i pubilletes sortints, i a la Reina de la Cinta 2009, Cristina, i a la Reina Infantil, Alba. Moltíssimes gràcies per la vostra tasca de representació de les vostres entitats i de la pròpia ciutat. A totes les pubilles i pubilletes la vostra dedicació abans, durant i fins i tot després dels dies de la nostra Festa Major és per a nosaltres un regal que us volem agrair en la mesura que el vostre gran esforç mereix. Moltes gràcies per fer de la Cinta 2009 unes festes magnífiques.

Així mateix, vull fer extensiu aquest agraïment a totes les persones, institucions i entitats que han fet possible aquesta nova edició de les Festes de la Cinta: al regidor de l'àrea de Festes de l'Ajuntament de Tortosa, Jordi Folqué; a totes les persones de la Comissió de Festes; a la coordinadora de l'àrea de Festes de l'Ajuntament de Tortosa, Cristina Gilabert, i a tot el personal de l’àrea de Festes, a Oriol, a Eli, i també a Maria Rosa, que malgrat que no ha pogut estar a primera línia com els altres anys, vull tenir-ne un record especial per a ella i desitjar-li una ràpida recuperació. I a tots els treballadors i treballadores de l'Ajuntament que, d'una manera o d'una altra, han participat i s'han esforçat en aconseguir el programa de Festes del que gaudirem enguany. Igualment, el meu reconeixement a les persones que aquests dies estaran pendents de vatros, pubilles i pubilletes, Cinta Adell i Mamem González. I finalment, un agraïment a la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta que fa possible l’organització de tots els actes religiosos en honor de la Nostra Patrona. I, en especial, al seu majordom en cap, Javier Llorca, i als seus companys, que igual com ha estat amb els seus antecessors, hem trobat la seva absoluta col·laboració.

No vull oblidar als nostres benvolguts amics de la ciutat agermanada d'Alcanyís, que aquest any per coincidir amb la seva pròpia festa major no poden ser aquí amb nosaltres. Una salutació molt gran per a tots els veïns i veïnes de l'estimada vila aragonesa.

Les Festes Majors en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de la Cinta, han estat i han de seguir estant exemple de participació ciutadana. Tothom, homes i dones, grans i petits, ens aboquem amb entusiasme a fer de les Festes un temps en el que tots i totes, cadascun i cadascuna de nosaltres, hi trobem aquell petit espai, aquell acte, aquella activitat que semblen fets, especialment, per a nosaltres mateixos. Aquesta participació de la ciutadania és el que confereix autenticitat i veritable sentit a la celebració, i el que aconsegueix que arribem a percebre-la com a pròpia dins del sentiment col·lectiu que sempre ha estat, hi és, i serà present.

La Tortosa moderna, la d'aquest segle XXI que tot just, com aquell que diu, acabem d'encetar, ha de continuar mantenint-se estretament unida per la xarxa més forta, la de la societat civil, que aixopluga associacions, entitats, clubs i persones individuals sota el paraigua del seu ferm teixit. Natros, com a Ajuntament de Tortosa, estem al servei d'aquesta societat civil per ajudar-la a continuar endavant i a aconseguir, tots plegats, cada vegada més i millors avantatges per a tothom. Així, i agafant el fil de la Festa Major, és la nostra obligació escoltar el batec ciutadà i posar al dia totes les il·lusions pel que fa a la programació de Festes, ja que aquesta ha de reflectir els desitjos col·lectius.

Així, i sent coherents amb aquest principi, La Cinta 2010 té un programa amb una oferta molt diversa que té en compte a tots els públics i on la solidaritat, un any més, té un paper rellevant. Crec que hem aconseguit fer un bon programa malgrat l’esforç de contenció de la despesa que ens hem autoimposat en aquesta edició i en les anteriors. D’acord amb el projecte encetat fa tres anys, hem demostrat que es poden fer unes festes populars i participatives sense grans dispendis econòmics i amb una gestió racional i mesurada.

Pel que fa al pregoner, fa tres anys vàrem encetar una aposta perquè el pregoner de La Cinta fos tortosí. Així hem tingut un pregoner del món de la literatura, Gerard Vergès, del món universitari, Azael Fabregat, i l’any passat, de la cultura popular, Els Quicos. Enguany, el nostre pregoner és un tortosí vinculat al món de la política, malgrat que avui ja està retirat. El pregoner és Vicent Beguer i Oliveres, qui va ser el primer alcalde d’aquesta etapa democràtica, sent alcalde de Tortosa entre els anys 1979 i 1995. Crec que no mereix cap altre presentació, simplement agrair-li que acceptés la nostra invitació a pregonar les Festes de La Cinta.

Ara sí, i per acabar, vull fer una crida a la participació de tots i totes en la nostra Festa Major, i de forma especial a vatros, les pubilles i pubilletes, per a que ens ajudeu a tenir unes Festes de La Cinta com la nostra ciutat es mereix, i desitjar a totes les tortosines i tortosins unes bones Festes!

Visca la Mare de Déu de la Cinta!
Visca Tortosa!
Bones Festes!

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha denunciat la "passivitat" de l’administració davant l’expansió de la plaga del caragol poma al Delta de l’Ebre, i lamenta que la declaració de "plaga" no ha suposat un increment de mitjans econòmics i humans per intentar eradicar-la. Segons la UP, ara la densitat de caragols al marge esquerre del Delta fa inviable que es puga combatre només amb uns mitjans humans que actualment estan desbordats per l’expansió de la plaga, ja que gairebé tota aquesta zona està afectada. Així, el sindicat adverteix que ja es troben exemplars del cargol a les zones de Tramuntano i Riumar, que estan a més de 15 quilòmetres del focus inicial al costat de l’Ermita de l’Aldea.

A banda, la UP demana també una actuació "contundent amb mitjans humans" a l’hemidelta dret de l’Ebre, on comencen a trobar-se postes d’ous i on encara és possible evitar que es repeteixin les errades que han permès l’expansió del caragol poma al marge esquerre. Finalment, el sindicat lamenta que des dels serveis territorials d’Agricultura se l’haja titllat de catastrofista, i considera "inacceptables" les valoracions que tendeixen a minimitzar el problema. La UP adverteix que si la totalitat dels cargols que hi ha als desaigües aconsegueixen entrar als camps, els propers anys poden haver centenars d’hectàrees arrasades.

Però al marge dels danys en l'agricultura, el sindicat també adverteix que ens trobem davant d'un problema ecològic, ja que on hi ha una població significativa de cargols, acaben desplaçant moltes espècies aquàtiques existents, tant de flora com fauna. Així, també es veu amb molta preocupació l’aparició de cargols poma a les llacunes, com ara a la Bassa de les Olles, ja que trenquen l’equilibri ecològic i posen en perill els peixos i les aus. Segons el sindicat, el cargol es menja el llapó i els brots de les plantes joves que són la base de l’alimentació de la fauna autòctona.

Foto: Barrinada

La consellera Tura, durant la seua visita a la nova seu dels serveis territorials de Justícia. Foto: Generalitat de Catalunya

La Consellera de Justícia, Montserrat Tura, va visitar aquest divendres la nova seu dels Serveis Territorials de Justícia al Palau Montagut, que a Tortosa també es coneix com a Casa de les Aigües. El trasllat de la delegació de Justícia -abans al carrer de l'Àngel- fins a la seu de la Comunitat de Regants de l'Esquerra ha estat possible gràcies al conveni que la Generalitat té amb els regants, però sobretot al fet que la delegació de Cultura ja ha pogut retornar al Palau Oliver de Boteller. En qualsevol cas, les noves instal·lacions permeten agrupar totes les activitats en un mateix espai i millorar l’atenció als ciutadans. Justícia també argumenta que el nou edifici té més espai (485 metres quadrats construïts) i que està "més a prop dels jutjats".




A banda, la consellera va anunciar l’inici de les actuacions per posar en marxa enguany dos jutjats més de primera instància i instrucció a les Terres de l’Ebre. Així, el mes vinent s’iniciaran els treballs de dos nous jutjats de primera instància i instrucció a Tortosa i a Amposta. A més, Tura va donar a conèixer l’estat de les actuacions per edificar el nou Palau de Justícia al nucli antic de Tortosa, al solar del carrer de la Mercè. En canvi, la consellera va descartar la construcció del reivindicat jutjat de Móra d'Ebre.

El tema al diari El Punt:
-La consellera Tura descarta la constucció d'un jutjat a Móra d'Ebre

Un centenar d’activistes anticementiri nuclear es van concentrar divendres al vespre davant de la residència que el president d’Enresa, José Alejandro Pina, té a l’Hospitalet de l’Infant. Els membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i del Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó han lliurat a Pina un escrit en què se l'acusa d'afavorir la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, i en què se li recorda que Catalunya ja ha dit "no" al cementiri nuclear.

Amb cassoles, xiulets i pancartes, a les vuit del vespre i durant uns 30 minuts, els activistes van mostrar la seua oposició a l'MTC al cementiri nuclear davant del xalet del responsable de l’empresa pública que gestiona els residus nuclears a Espanya. El manifest de la protesta recordava també el rebuig a l'MTC  que ha expressat per dos cops el Parlament de Catalunya, el govern de la Generalitat per boca del seu president i de les al·legacions de les seues conselleries, les diputacions de Tarragona i Lleida, els 12 consells comarcals (els quatre de les Terres de l’Ebre, i els vuit més propers a Ascó), els 147 ajuntaments (el 80% de les Terres de l’Ebre i el Priorat), més de 200 entitats, més de 500 membres de la comunitat universitària de la URV, gairebé 7.000 al·legacions i més de 10.000 signatures. A més de tres de les quatre cambres de comerç del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que han dubtat de la seua idoneïtat.

Des del 2006, la CANC ha advertit reiteradament sobre "les veritables intencions del govern espanyol, d’Enresa i de l’AMAC, per acabar imposant el cementiri nuclear en territori català". Segons la CANC, Enresa "sempre ha tractat d’imposar alguna candidatura catalana, simplement per qüestions subjectives dels seus responsables". El mateix José Alejandro Pina, en un acte celebrat a Barcelona el 12 de maig, va manifestar obertament que “la candidatura de Ascó está muy avanzada y preparada, y lo que le deseo, y espero que sea así, es que tenga éxito, porque no habría para mí como presidente, y para mi empresa, mayor alegría que venir a trabajar a Catalunya, donde nos sentimos a gusto...” Davant d'això, els contraris a l'MTC denuncien "l'engany i la manipulació d’Enresa en tot aquest procés de tria de candidats", i també exigeixen que Enresa que acati allò que el poble de Catalunya ha decidit democràticament, que el president José Alejandro Pina rectifiqui públicament les suves paraules de suport a Ascó, i retirin immediatament aquesta candidatura". Igualment, les dues associacions insten la societat catalana i els seus representants polítics a "estar atents i impedir aquesta nova agressió i imposició a Catalunya".

Foto: CANC

Els Mossos d'Esquadra arresten el presumpte homicida, un ciutadà romanès de 37 anys, poc després dels fets.

Agents dels Mossos d'Esquadra van detenir ahir al matí un veí de Benissanet, de 37 anys i de nacionalitat romanesa, com a presumpte autor de la mort a ganivetades d'un altre home en un mas prop de Miravet. La víctima era un altre ciutadà romanès, de 39 anys, i tots dos treballaven com a temporers en la recollida de la fruita dolça.

El cas està sota secret de sumari, però la mort –per dues ferides a l'altura del pit– va ser arran d'una discussió en què tant l'agressor com la víctima estarien ebris, cap a les set del matí. L'alcalde de Benissanet, Ignasi Ballber, tot i que es troba de vacances, va ser avisat per la policia a primera hora del matí. Un veí de Miravet havia trobat l'home mort a ganivetades en un mas de la seua propietat, a la partida dels Aubals, on la víctima treballava per a ell recollint la fruita. “Al cap d'una hora i mitja, els Mossos m'han tornat a trucar per dir-me que ja havien detingut una persona, perquè els veïns de Benissanet estiguessin tranquils”, va relatar Ballber. La detenció es va produir en una casa del camí de les Carmenes, a la sortida de Benissanet. L'alcalde també va detallar que el crim va ser dins del seu terme municipal, i que el presumpte homicida treballava a La Capelleta, un grup fruiter del poble.

“Hem vist els Mossos, però no sabíem què passava”

Móra d'Ebre Benissanet Miravet Als carrers de Miravet i Benissanet, res no feia pensar que un home n'havia mort un altre a ganivetades en una casa de camp entre els dos termes municipals. Al magatzem del grup fruiter La Capelleta, al camí que uneix Benissanet amb Móra d'Ebre, ningú sabia encara que un temporer hauria assassinat un altre. “Els temporers són bons treballadors, però quan surten de la feina alguns beuen i ja no saps què fan”, deia un jove del poble, que coneixia l'home detingut. “Hem vist els Mossos per aquí, però no sabíem què havia passat”, va afegir. A les oficines de La Capelleta tampoc en sabien res. El mas on va tenir lloc el crim es troba en una finca de fruita dolça al costat d'un viver de palmeres. Amb 40 graus, tres gossos feien la migdiada al costat de la casa, precintada per la policia.

Publicat a ElPunt.cat

Amb l'ajuda d'una politja, arnesos, uns vestits especials i màscares, dos operaris van estar treballant ahir al matí en les obres de reforma integral del carrer del Vall. Calia baixar a la claveguera del Rastre per reforçar la volta de pedra del segle XIV que recorre tot el carrer. Els treballadors havien de protegir-se dels gasos tòxics acumulats al subsòl.

Publicat a ElPunt.cat

A punt d'acabar-se la consolidació de la muralla esllavissada fa més de vuit anys.

La bastida metàl·lica que des de fa cinc anys aguanta la muralla del portal de la Bassa, al castell de la Suda, té els dies comptats. Les obres de reconstrucció i consolidació de la muralla, amb un cost d'1,9 milions, es podrien enllestir en els propers mesos, ja que l'empresa que avalua els possibles moviments del mur fa temps que no visita el principal accés al parador estatal de turisme. Així ho va anunciar a Canal 21 el director del Parador de Tortosa, Arturo Gutiérrez. En realitat, aquest sector de la muralla es va esllavissar arran dels aiguats del maig del 2002, que també van fer ensorrar les escales de la façana principal de la catedral. Més de vuit anys després, les noves escales de la catedral ja estan gairebé a punt per a la processó de la Cinta, el 5 de setembre. La bastida de la muralla de la Suda es desarmarà abans de final d'any.

Publicat a ElPunt.cat

Publicat a ElPunt.cat

El regidor de Festes, Jordi Folqué, va presentar ahir el programa definitiu de la Cinta 2010, que l'Ajuntament començarà a repartir avui en onze punts distribuïts per la ciutat i els pobles del municipi. L'any passat, l'àrea de Festes ja va assajar amb èxit l'enviament d'unes targetes a totes les cases que els veïns podien bescanviar pel programa. En total, s'hi van repartir uns 10.000 programes. A més, l'Ajuntament ha editat enguany uns 20.000 programes de mà. Tot i que les festes no comencen fins al 3 de setembre, aquest dissabte ja tindrà lloc el pregó, a càrrec de l'exalcalde Vicent Beguer, i l'acte de proclamació de les pubilles.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-08-2010 Pàgina 8

Els veïns del Pinell de Brai que s'oposen a la construcció d'un abocador de residus metropolitans en una argilera del municipi es constituiran en plataforma, amb motiu d'una assemblea informativa que es farà dilluns, 30 d'agost. L'acte tindrà lloc al centre polivalent del Pinell de Brai, a partir de les 21.00 hores.

Més informació:
-Veïns del Pinell de Brai es mobilitzen contra l'abocador


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-08-2010 Pàgina 8

La plataforma de les Terres del Sénia ha advertit que les obres de construcció de la plataforma marina de pous del projecte Castor s'han fet en aigües catalanes, i no del País Valencià, quan encara hi ha un recurs pendent al Tribunal Suprem.

Més informació:
-Acoblament de la plataforma marina del projecte Castor

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-08-2010 Pàgina 8